dissabte, 5 de gener de 2019

Resenya del llibre Solcs

Resenya feta per Pere Martí a les revistes:

El 3 de Vuit de Vilafranca.
El 9 Nou" de Vic:  (7-12-18), al suplement 
“El 9 Magazín”, p. 9. 
"El Vallenc" de l'Alt Camp: (7-12-18), p. 40.
”Nova Conca" de la Conca de Barberà: (14-12-18), p. 29.


Parlem de llibres

Pere Martí i Bertran



Art i poesia de bracet


L’any Joana Raspall va deixar un reguitzell de propostes i activitats de tota mena. Algunes, com la que presentem, en el camp de l’art, ja que diversos artistes van interpretar poemes de la Joana, com és el cas de la Conxi Rosique (Barcelona, 1961), mestra d’Educació Visual i Plàstica, autora de materials didàctics diversos i artista plàstica. Arran de la descoberta del volum Arpegis. (Abadia Editors, 2004) de Joana Raspall, Rosique comença a treballar plàsticament els haikus que conté. Del treball en surten un parell d’exposicions (Solcs i Solcs II), que es van poder veure en diverses ciutats catalanes. I de les exposicions, n’ha sortit el volum Solcs, que enguany ha editat Gregal. Consta de cinquanta haikus, tots provinents del volum esmentat, acompanyats de cinquanta dibuixos, un per a cada poema. Es tracta d’un conjunt de grafismes formats per línies de tinta negra sobre fons blanc, fetes amb pinzell, punta fina i en alguna ocasió llapis i tot, i que majoritàriament representen elements naturals: flors, arbres, fulles, terres, onades... També els podríem qualificar de geometries vegetals o naturals.  En la majoria dels casos es tracta de combinacions plenes de vida, ja que les línies sembla que es moguin o que flotin en un món a cavall entre la fantasia i la realitat. Semblen, com apunta el títol, solcs sobre el paper, com els solcs que deixa l’arada a la terra o el pas dels anys a la pell, i transmeten una sensació de pau, d’equilibri, d’eurítmia, de compenetració amb la natura, que lliga extraordinàriament amb els haikus de la Joana, inspirats en els haikus clàssics japonesos, tot i que se n’allunyen, com ella mateixa apunta a la presentació del volum Arpegis, en un aspecte: la subjectivitat. Hi afegeix, però, que aquesta subjectivitat li ha servit “per fer del cor i del pensament, paraula.”  (p. 5). Gosaria dir que una subjectivitat interpretativa semblant de la Conxi Rosique ha aconseguit que el cor i el pensament esdevinguin imatge i que es creï una simbiosi d’allò més aconseguida. Com diu Imma Cauhé Raspall, a la presentació de Solcs, “Ambdues obres han necessitat d’una gran elaboració per a poder aconseguir aquest resultat final de síntesi.” (p. 9) I no ho dubtem, perquè els dibuixos són d’una precisió, d’un detallisme, d’una delicadesa molt propis de la cultura oriental (no ens ha pas de fer estrany que alguns ens recordin mandales). Els poemes, ja coneguts de molts lectors, també tenen una precisió, una riquesa, una bellesa i una dificultat que els converteixen en petites joies de la literatura catalana.


Títol: Solcs

Autora: Joana Raspall

Il·lustradora: Conxi Rosique


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada