dijous, 3 de març de 2016

Escrit recuperat de la Biblioteca

  Cercant coses he trobat aquest emotiu escrit de la Joana

 http://bibliotecasantfeliu.blogspot.com.es/search/label/Joana%20Raspall

SOBRE RICARD CLAUSELLS... I SOBRE JOANA RASPALL!

dijous, 12 de setembre de 2013

 

Aquesta setmana s'ha dut a terme la tertúlia d'art dedicada als artistes vinculats a Sant Feliu del segle XIX. Un dels artistes tractats va ser Ricard Clausells, que si bé no va néixer a Sant Feliu, va convertir la població en el decurs de la seva vida en residència definitiva. Nascut el 1864, va viure fins 1939, fet que li va permetre conèixer Joana Raspall, així com algun altre dels presents a la tertúlia. En la tertúlia es va llegir un document que ens ha semblat d'interès reproduir-lo aquí: el text que va llegir la Joana en la presentació del llibre dedicat al pintor i poeta l'any 1990.
En la presentació del llibre "Ricard Clausells: el pintor i el poeta"
En la presentació d'un llibre sobre Ricard Clausells, no podia faltar-hi la col·laboració de la Comissió Organitzativa del Premi Martí Dot per una raó essencial: Ricard Clausells va ser veí de Sant Feliu durant la major part de la seva vida i, a més de pintor, també era poeta; per això el podem considerar ben nostre.
Som molts els qui el vàrem conèixer i podem recordar-lo clarament. Encara em sembla veure'l passar pel carrer Vidal i Ribas on ell també residia...
Era una figura més aviat menuda, d'aspecte senzill i retret, de tracte correctíssim i amb certa timidesa.
La seva casa primitiva tenia un hort o pati que feia cantonada al carrer Pi i Margall; des de fora es veia una figuera i altres arbres fruiters. Els anys que hi va viure sol, després de la mort de la seva mare, podíem veure'l sovint traient el cap per sobre la paret de tanca i mirant el carrer. Devia ser un descans en la seva feina.
Quan va casar-se, ja gran, va construir una altra caseta a l'extrem del pati, amb entrada pel carrer Pi i Margall, i va llogar la que abans habitava, aquella del carrer Vidal i Ribas d'ampla ventalla de vidres clars darrera els quals solia exposar, abans, les obres acabades de fer.
Recordo haver-hi vist una gran Judit d'aspecte hieràtic dins la seva túnica blanca, sostenint l'espasa ensangonada en una mà i el cap d'Holofernes a l'altra. Als meus pocs anys, aquella figura resultava impressionant.
Recordo també un gran quadre del baptisme de Jesús per Sant Joan; les figures eren dolces i expressives. El mateix Sr. Clausells, content de la seva obra, em feia notar, un dia, el detall de la contracció dels dits del peu del sant, com si s'afermessin sobre la pedra humida per no relliscar.
Allà havia exposat també diversos retrats de persones santfeliuenques conegudes, entre els quals hi havia el meu pare, que acabava de morir, i que tinc a casa en lloc preferent.
Vaig tenir ocasió d'anar sovint a casa seva amb motiu de recollir els seus versos per publicar-los a la revista "Claror", que editava l'Escola de Declamació Miquel Rojas, on jo també col·laborava. En aquelles visites, la seva esposa, la Sra. Pepita, que era amabilíssima i molt animada, ens rebia a mi i a l'amiga que a vegades m'acompanyava, i mentre el Sr. Clausells anava a cercar dalt els seus originals o els preparava, ells ens feia uns moment de concert de cant i piano que executava molt bé.
A més del piano tenien harmònium de dos teclats, i les parets de la saleta eren plenes de quadres entre els que hi havia el retrat d'un militar, el pare de la Sra. Pepita, i presidint l'espai més gran, el tapís que representava Norma al bosc, voltada de sacerdots, en una cerimònia dels antics celtes.
Un dia, quan el Sr. Clausells va tornar a la sala amb els seus versos, duia, a més, una llibreta esgrogueïda, i molt tímidament, amb aquell aire d'ingènua bondat que tenia, ens va oferir llegir-nos un poema que no havia publicat mai perquè, deia, era massa llarg i massa dramàtic.
Es tractava d'una història típicament romàntica, característica, d'amors contrariats, de separació i desesperança.
No us la sabria explicar, perquè vaig quedar suspesa escoltant l'home que llegia amb veu insegura, trencada per l'emoció, trasbalsat ell mateix per la força tràgica que volia donar a la seva pròpia creació. Tenia les mans tremoloses i els ulls negats. Va haver d'interrompre la lectura i es va mostrar confús, com si demanés excuses per haver-se emocionat.
Allò em va commoure profundament. Tenia al davant un artista, un poeta que es mostrava càndidament apassionat i sensible, i que als meus ulls prenia tota una altra dimensió que aquell homenet gris i cerimoniós que veia passar pel meu carrer Vidal i Ribas.
He volgut fer vostres els meus records, perquè conegueu i estimeu una mica més de prop la figura d'aquest pintor i poeta que fou el nostre veí Ricard Clausells.
Ara, escolteu, si us plau, alguns fragments dels seus poemes, com ens dirà Jaume Giralt.
Gràcies 
Joana Raspall i Juanola
Sant Feliu de Llobregat
21 de juny de 1990

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada