Picasso (1901) “ L`enfant au pigeon”
EL NOM DE
NADAL
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l’he de dir.
Em fa pensar en una terra nova.
on pau i amor no paren de florir...
I tant se val, si va sorgir l’estel
i assenyalà la ruta
a tres Reis d’Orient, creuant el
cel...
I tant se val,
saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l
’Establia...
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà,
en mostra d’alegria...
Sento que hi ha una cosa gran, al fons
de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconseguiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna
pistes...
Si la força existeix
l’hem de trobar!
Joana Raspall
Picasso (1901) “ L`enfant au pigeon”
Preciós aquest poema de Nadal de la Joana...Segur que existeix aquesta força, la buscarem i la trobarem, Nadal serà la paraula màgica!
ResponEliminaPetonets, Imma.