dijous, 4 d’abril de 2013

TEMPS ERA TEMPS...


Una entrenyable amiga amant de la poesia i una seguidora asidua dels meus blogs, m'ha enviat aquest entrenyable homenatge que recorda qunt fa uns anys ella va conèixer a la Joana.
( homenatge retrospectiu)
Jo fa molts anys que vaig conèixer la Joana Raspall. Tants com vint.
L’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, li va fer un homenatge amb motiu dels seus vuitanta anys i li feren entrega de la medalla d’or de la ciutat. En aquella època jo feia un programa poètic a Radio Estudi d’Esplugues. Era un programa setmanal, que es deia “ Aquí, la poesia”. Sempre procurava que ens visités algú amb una sensibilitat especial, que el fet de ser poeta, fos la seva actitud davant la vida. I vaig aprofitar l’avinentesa per afegir-me a l’homenatge. La vaig anar a veure a casa seva i va ser molt amable amb mi. Però precisament , el dia que havia de venir a la radio, la Joana estava un xic empiocada, o sigui que el programa va ser una mica diferent. He intentat fer una petita transcripció, d’una gravació que tenia en casette, una tasca una mica complicada, ja que hi ha cançons intercalades i el programa és una mica llarg.


15 - 6 -1993
(sintonia)
Bona nit a tothom. Com cada dimarts, la Roser i la poesia us donen la benvinguda, aquí a Radio Estudi, al 87.6 del vostre dial.
Avui el programa va de petit homenatge.
El passat mes d’abril, la veïna ciutat de Sant Feliu, va homenatjar una dona, que ha dedicat molts anys de la seva vida a les lletres, des de les seves diferents vessants. Als 15 anys, ja col·laborava en revistes culturals i ara que en té gairebé 80, encara té corda literària per estona. Fou una de les promotores dels premis de poesia Martí Dot. Segurament va ser el seu amor per les paraules i els llibres, el què la va portar a estudiar la carrera de bibliotecària.
Ha escrit tres diccionaris, ha fet poesia i teatre infantil i per adults, ha escrit contes i algunes novel·les... Potser pel que més se la coneix és per la seva obra poètica dedicada als infants. A l’escola jo he treballat molt un llibret deliciós, “Poemes per a nois i noies”.  Ens referim a la Joana Raspall.
Hem volgut afegir el nostre granet de sorra poètica, al seu homenatge i li dedicarem aquest programa. Avui no la tenim en directe, com sol ser habitual amb els nostres convidats, però li enviem un petó i tot el nostre afecte.
Primer jo us llegiré un fragment , d’una ressenya molt emotiva que li va fer el batlle de Sant Feliu, en Francesc Baltasar:
Una vegada, en un poble a al vora d’un riu, hi havia una noia inquieta, que anava amunt i avall amb els llibres sota el braç i un quadern de notes, on apuntava tot allò que li interessava, ja fos un paisatge, un arbre, un animal, un indret o una persona. No parava mai quieta i tan sols reposava quan treballava. És a dir, quan llegia i llegia, escrivia i escrivia, transcrivia i transcrivia i ordenava i desordenava fitxes, papers, apunts, llibretes i llibres. Tot (o gairebé tot) li interessava, però especialment saber els perquè de les coses. I , sobretot era una enamorada i defensora, de la nostra llengua i la nostra cultura.
Sovint era molt incompresa; no era normal que una noia s’entestés tant en els llibres, en aquella societat més masclista encara que l’actual.
Eren temps difícils aquells, temps de revolta, de confusió, de renaixença cultural i de debat i ella anava sovint a Barcelona, per escoltar, aprendre i sentir-se envoltada de persones intel·lectuals. També eren temps de creativitat, però allò durà poc, i la dialèctica dels trets i les bombes emmudí les lletres i les arts.
La nostra llengua esdevingué clandestina, la nostra cultura fou ocupada i la gent culta i progressista del país, fou dispersada: presó, exili o l’aïllament. La noia havia esdevingut una dona, que es va refugiar en la família i els seus llibres.
Quan començaren a obrir-se escletxes, la protagonista d’aquesta història, retroba la il·lusió i l’entusiasme per la llengua i la cultura. Sempre amb una capacitat d’il·lusionar, més que d’il·lusionar-se, un sentiment que guarda per als més íntims i en moments concrets. A cadascuna de les propostes culturals i cíviques, ella hi és present fen sempre palesa la seva capacitat critica i autocrítica.
En aquesta etapa es publica una bona part de la seva obra, erudita i rigorosa en el terreny de la lexicografia, i intimista alhora que brillant, la seva poesia. I jo em quedo amb aquesta darrera, encara que ella no sàpiga quin nom donar-se.”
(música)
I fins aquí una part de les paraules sobre la Joana, escrites per en Francesc Baltasar, que lliguem amb el final del poema, No sé quin nom... on  explica un seguit de coses que l’han influenciada i que segons ella, l’han feta ser com és, i acaba dient:
“Descomptant tot això...
No sé què duc a dins de ben bé meu.
No sé què sóc, ni fins quin punt sóc buida
ni fins quin grau extrem sóc embotida.
No sé quin nom donar-me.
Jo?
Joana?
Què és una Joana? Voleu dir-m’ho
Descomptant tot això?”



(música)
Perquè reciti poemes seus ha vingut una amiga, que forma part d’un grup de teatre del seu poble, és la Maria Grau. Però com que ella la coneix molt bé, primer li demanarem que ens en  expliqui alguna cosa.
-Maria, com és la Joana com  persona?
-Ui ,  per més elogis que en  faci, no te’n diré ni la meitat... És una dona que no té cap mena de pretensió tot i ser tan intel·ligent i tan bona escriptora.  Ha estat i està molt integrada en el món de la cultura. Amiga dels grans poetes del moment que sempre li han demostrat una gran estima . Malgrat tot, sempre està disposada a col·laborar amb les coses del poble, pensa que no té mai un no per resposta...Fins i tot si li demanes que  corregeixi  alguna cosa, que interessa que  la gent la vegi ben escrita,   ho fa de bon grat...
Pel que ens ha dit la seva amiga, deduïm que la Joana és una persona d’una gran qualitat humana.
(música)
I ara, la Maria ens recitarà alguns poemes del llibre “ Ales i camins”. D’aquest mateix llibre és el poema “No sé quin nom...” abans esmentat.
ElS  AMANTS
Com dos cirerers joves
amb la primera fruita
brandant encesa al vent,
-impúdica innocent-
se’n van mig abraçats,
el bes a frec de galta,
amb passos lents.
Es miren dins es ulls;
l’amor no els neguiteja;
es donen, que no es prenen,
en absoluta pau.
Han conquerit el lliure
triomf de fer-se esclaus.

ENDAVANT
Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu!

Trepitja ferm, que el lloc és teu.
On hi ha el teu peu no n’hi ha cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Lluita amb qui vulgui entrebancar-te!
Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!

Hi ha un llibre de la Joana a punt de sortir, que es diu “Paraules d’amor”, dedicat al jovent i amb aquestes paraules en la veu d’en Serrat, acomiadarem el programa d’avui.
Li donem les gràcies a la Maria, per haver-nos llegit, tan gentilment els poemes de la Joana i recordeu que el proper dimarts, a dos quarts de nou del vespre, la poesia i la Roser , us esperen al 87.6 del vostre dial. Bona setmana a tothom.

(música)
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Ara la Joana  també és posseïdora de la Creu de Sant Jordi i de la Medalla al Treball  President Macià.




6 comentaris:

  1. Gràcies per posar-ho Imma, però jo esborraria aquesta cosa que ha sortit en lloc de les fotos, fins que sabem com arreglar-ho...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Ara sembla que per fi s'han pujat bé les fotos, sempre es fa igual i a voltes la tècnica falla.

    ResponElimina
  3. Ai Imma, només es veu l'última, és ben curiós, a veure si van sortint de mica en mica...
    Bona nit.

    ResponElimina
  4. jo veig les tres fotos, pot ser sigui pel navagador que utilitzes. jo utilitzo cromr

    ResponElimina
  5. ara he posat les fotos utilitzant explore, a veure si les veus.

    ResponElimina
  6. Ara si Imma, i això que jo també utilitzo crom...Cada dia entenc menys tanta tecnologia...
    Problema resolt, i més gràcies per acceptar aquest petit homenatge a la Joana.
    Petons de bona nit.

    ResponElimina