dimecres, 17 d’octubre de 2012

Nuria Alberti parla de la trobada amb Joana Raspall

http://nuriaalberti.wordpress.com


Una emotiva xerrada amb la poeta més veterana de Catalunya

En el marc de les converses intergeneracionals organitzades pel Pen Català i l’Institut Català de les Dones, vaig tenir l’honor de poder fer a Sant Feliu de Llobregat, una tertúlia amb la Joana Raspall, la poeta per nens més veterana de Catalunya (de 99 anys). I li vaig poder fer moltes preguntes. Em va agradar la seva definició de poesia: l’art de dir coses boniques amb senzillesa i sensibilitat. Ella ens explicava que la rima és important en la poesia per nens perquè els ajuda a estructurar els pensaments. Que la poesia que no s’enten és només un joc de paraules. Que ella no havia fet cap formació per escriure. Només havia pensat molt allò que havia llegit. Un costum que potser podríem ensenyar als fills. Segons ella: el més bonic que podem sentir és la veu de l’altre que ens explica una cosa bonica. Llegir històries en veu alta, en comptes de sentir la tele, per una nit… Us animeu? Finalment no vaig poder estar-me de preguntar-li quin era el secret per viure tants anys… llegir poesia? Riure molt? Passar dies a casa quan de joveneta estava malalta?… només els que vam assistir a l’acte ens vam endur la fórmula.
.......

De conversa amb la Joana Raspall

Per mi serà un honor parlar amb qui considero la meva mestra de poesia infantil, la famosa escriptora Joana Raspall (de 99 anys!) el 16 d’octubre a les 19 h a la Torre del Roser, carrer Joan XXIII nº14 a Sant Feliu de Llobregat.
En aquesta conversa intergeneracional (organitzada pel PEN Català i l’Institut Català de les dones) parlarem sobre els origens de la seva intensa activitat en favor de la llengua catalana i coneixerem millor a aquesta granescriptora. Esteu tots convidats!
Us recomano que llegiu la seva poesia. Té una màgia, una creativitat i una sensibilitat sense rival. Us deixo un poema que com molts seus, em té el cor robat i penso que m’agradaria haver escrit jo. Simpàtic, tendre, senzill i genial, com ho és ella!
 ”…No sóc núvol ni follet,
floc de neu ni papalló,
fonteta ni rossinyol,
però tinc un do millor
per sentir-me a cada instant
tal com jo desitjaria:
tinc el do de veure el món
amb ulls plens de fantasia.”
 Del llibre Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera, 1998.
IMPORTANT: Si sou mestres, podeu trobar molta informació útil per treballar els seus poemes en aquest link. I si la voleu sentir en persona aquí teniu l’enllaç a unaentrevista que li fan fer nens d’arreu de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada