La terra adormida

Sol baix i trist damunt la vinya seca,

enyorosa del tendre pampolam

que cabria el seu fruit.  

Quanta esperança,

raïm, ahir, abocares als veires

tot tremolós de les mans jovençanes! 

—oh, intensa set des de l'illa remota!—.

Ah! Qui pogués desvetllar la brotada  

i fer reviure el verd, i sentir créixer

i esberlar-se el raïm i fermentar-se

i esdevenir il·lusió que omplís els veires ...

I amb velles  mans donar-la  als  llavis joves!

(del llibre Batecs de paraules de Joana Raspall)

pintures: LLuïsa Cauhé