diumenge, 21 de desembre del 2014

3ra. semana d'Itineràncies poètiques, del 15 al 21 de desembre 2014


Identitat

Sé de tu tantes coses, amiga

sé de tu tantes coses, amada
que no veig el que és teu on comença
i no veig el que és  meu on acaba.

Si saber ens ajuda a comprendre,

si comprendre és amar conscientment...
tant en tu, com en mi, jo t'estimo,
o m'estimo, indistintament!

....................................Joana Raspall

Publicat per Carme Rosanas 

---------------------

Sóc resina calenta i  perfumada,
relliscant suament pel tronc nuos...
Tu ets l’arbre, on la vida m’és donada.
Per tant sens tu, la vida m’és negada...
No ens poden separar. Hem d’existir tots dos.

Sóc seda embolcallan-te dolçament
perquè, en mi, acompletis el teu viure.
Tu m’has format i m’has fet resistent
per aguantar els embats de tots els vents....
Estic lligada a tu. No vull ser lliure !!

Sóc com la flor que s’obra quan la besa el sol
amb els seus raigs de càlida tendresa.
Però si tu no ets present,  m’inunda el dol,
i em quedo trista i sola al meu bressol
marcida abans d’obtindra la bellesa.

Sóc argila que en mans d’un escultor.
Donant-me forma, em donarà harmonia.
Tu ets qui em crearà  a un món millor.
Però sens tu, jo, sóc llot en la foscor,
sóc ànima sens cos, si no tinc guia...
  


Publicat per baba_44 
………………..

Estimar de cor
és veure't somriure,
i sentir-me bé. 
Publicat per montse 
…………………….

3.- 28 – 10 – 10
L’escala del temps s’allunya,
l’intimitat del record s’apropa.
Les hores cautes es fan llargues,
l’encontre, a prop o lluny, espera...
La cadència del temps no para
I la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem saber on som
I la continuïtat voldríem.
Innocents ens creiem els ajuts
que volen i ens arrastren
com sirenes, fent-nos creure
un més allà propici
net d’angoixes esverades...
Lluita contra hores tenim
en un desesper de vida incomplerta.
Bufen els vents
i les orelles escolten
el cant dels núvols.
ANTON.-T.E.-18-12-14.
Publicat per rebaixes 
……………..





Amb plors o rialles
còmplices de silencis
som amigues.


Publicat per Teresa Ribera 
………………….

8.- 11 – 11 -10
Podries viure tranquil
i no esbafegar per la costa.
Però et proposes arribar al cim
com si l’esperit demanés
un aire nou i net.

Ja el teu físic suporta
l’embranzida
del suat cansament...
Ets valent !!

...per més que el respir feixuc
encomana al peu
una parada beneficiosa
guaitant  distàncies.
ANTON.- T.E.-19-12-14



Publicat per rebaixes 
…………………


M’omple l’amor per tot, i em dóna vida.
El nostre món, el veig amb ulls millors.
La meva ànima canta la cançó tan sentida
de dos cors segellant l'amistat compartida
lluint con far, que trenqui la foscor.
Necessito transmetre el meu sentir,
Vessar en els demés l’amor del que estic plena.
El que sento és un tresor a compartir...
No és bo tapar la llum, per encobrir
la inèrcia diària d'un viure sense esmena.
I que pobres resulten les paraules...
Com definir el que és una amistat ??
És un fort lligam fet de invisibles baules,
on la sinceritat no està basada en faules
sinó en la comprensió i en la fidelitat.

Publicat per baba_44 
…………………………
Un fort lligam
fet d'invisibles baules.

Baba




Invisible, la confiança.
No té color, però té claror.
La compartim als ulls.
I sura en l'aire entre tu i jo,
com espurnes de llum 
que ens embolcallen.

No ocupa espai la comprensió.
No és rodona ni quadrada
Però ho omple tot.
Ens la trobem al somriure
i al silenci atent que escolta.
Tu ets com si fossis jo, em dius.


Publicat per Carme Rosanas 
…………………..






Sabia que erets amiga
que podia contar amb tu
i quan et necessitava
sempre tu estaves allí
estiguéssim lluny o a prop,
nosaltres ens compreníem
compartíem aficions
Ii érem socis en intrigues,
les dos pensàvem igual
sabíem el què volíem.
Sempre tu i jo tant unides

és sinònim de l’estima.

Publicat per Imma Cauhé



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada