divendres, 25 de setembre del 2020

Grec 2020 Podries, Mª del mar Bonet

 

La Mercè és de Maria del Mar Bonet

Magnífic concert de la cantant mallorquina al Teatre Grec

XAVIER CERVANTES
 1 

Comparteix

 Guarda

Sí, magnífic concert de Maria del Mar Bonet al Teatre Grec, dins d’aquesta estranya Mercè impossible de viure com a festa major, i en què amb prou feines es pot anar a un parell de concerts al dia. La música, i tanmateix escrupolosament ajustada als protocols pandèmics, és un dels pocs elements de joia compartida en una ciutat espectral, sobretot en un Barri Gòtic i un Raval muts com mai. Així de dur va ser el contrast dijous al migdia. A la plaça Joan Coromines, els Za! van preestrenar l’espectacle impulsat per la Fira Mediterrània de Manresa que han fet amb La Transmegacobla i les Tarta Relena disfressades de Red Bull. Com una mena de Sun Ra Arkestra de Calonge, van posar en marxa una alegre improvisació mediterrània en què també va participar el públic, ben predisposat a implicar-se en el joc que proposen els Za! En acabar el concert, però, passejar pel centre de Barcelona era endinsar-se en una distopia d’absències i silenci.

Però tornem a Maria del Mar Bonet, gran dama de la cançó, com va recordar dijous el cantant Juan Valderrama, un dels convidats al recital de la gran diva de la Mediterrània. De la infinitat de formats que pot triar, va optar per la banda de confiança: Borja Penalba (guitarra), Dani Espasa (piano i acordió), Toni Cuenca (contrabaix) i Antonio Sánchez (percussió). Com era previsible, la màquina instrumental va funcionar sòlida i elàstica, poderosa de bon inici amb l’alegria rítmica mentre ella cantava paraules de Llull, i amb diàlegs extraordinaris al llarg de la nit, unes vegades d’acordió i contrabaix (en la versió de Penyora, de Lluís Llach), altres d’acordió i guitarra ( De sentir). També podia triar infinitat de repertoris, i va decidir anar a l’arrel pròpia, a les tonades d’horta i a les primeres cançons, que va presentar com a bocins autobiogràfics: Joan d’on vensAigoNo trobaràs la mar i Me n’aniré de casa. I el vent que es colava pels micròfons, i que escampava les partitures d’Espasa, afegia un punt extra de màgia a una nit amb altres punts extra.

En un Teatre Grec despullat dels seients i l’heura artificial que va lluir durant el Festival Grec, el públic va rebre amb una ovació impressionant Toti Soler, company de les primeres aventures musicals de Bonet. Tots dos van interpretar a duo Cançó de suburbi, i tot seguit ella, generosa com només ho saben ser les gran dives, va deixar l’escenari perquè el guitarrista toqués i cantes Petita festa. Va repetir la jugada amb Miquel Gil: primer van fer un espectacular combat de tonades, valencianes ell, mallorquines ella, recordant que el cant a cappella de les cançons de treball i de batre és una pràctica compartida a tota la Mediterrània, i després el tro de Catarroja va versionar precisament Mercè, de Bonet. "No us esperàveu aquesta Mercè amb aquesta veu i aquesta intensitat", va dir ella. La part dels convidats es va tancar amb Juan Valderrama, amb qui la cantant mallorquina ha col·laborat en el disc dedicat a poetes Mujeres de carne y verso. Junts, i també amb el guitarrista Rubén Díaz Levaniegos, van cantar el poema Podries de Joana Raspall, i, amb Bonet fora de l’escenari, el fill de Juanito Valderrama va interpretar No quiero a partir dels versos de dolor i anhel d’Ángela Figuera Aymerich.

El tram final, que va començar amb la versió del Worlds apart de Bruce Springsteen i va acabar en un bis improvisat amb tonades, va ser un regal. Bonet, impecable en l’afinació, va interpretar Alenar arrauxada, amb la força d’una deessa primordial, i amb l’emoció ambiental a lloc, es va acomiadar amb Què volen aquest gent, dedicada a la memòria de Lluís Serrahima. "Aquesta cançó la vam cantar, la vam deixar de cantar, la tornem a cantar i la seguirem cantant fins que treguin els presos polítics de la presó i tornin els polítics exiliats", va dir Maria del Mar Bonet.

dijous, 24 de setembre del 2020

Podries, poema musicat per diferents musics

 En aquesta pàgina he trobat concentrades algunes de les versions musicades del poema Podries de Juana Raspall.

http://www.musicadepoetes.cat/titol?autor=733&titol=2168



dimecres, 16 de setembre del 2020

El Periodico - Maria del Mar Bonet a Valencia canta Podries de Joana Raspall

 CRÓNICA

Maria del Mar Bonet resplandece en Valencia

Maria del Mar Bonet, con Borja Penalba y Antonio Sanchez, en Valencia  / JUAN MIGUEL MORALES

La cantautora grabó en el teatro Micalet un disco en directo, con abundante material inédito y acompañada de Borja Penalba y el percusionista Antonio Sánchez, que verá la luz este otoñoValencia es para Maria del Mar Bonet la luz y la sensualidad, y “las puertas, los ángeles y las lunas”, y Estellés, siempre Estellés, el poeta más citado en los recitales que ha ofrecido en el teatro Micalet, adonde ha acudido para cometer la osadía de grabar un disco en directo ahora que los conciertos están como están. Noches de largas complicidades, con clásicos de su obra y un buen número de piezas inéditas que ha querido plasmar así, envueltas en los aplausos del que siempre ha sido su público más efervescente.

El Micalet, que la acogió por primera vez en 1970, volvió a ella, adecuándose ahora al protocolo del 75% de aforo (un poco más holgado que el 50% de Catalunya), en tres sesiones que confluirán en ese álbum de edición prevista para este otoño; testimonio, por fin, de su fértil entente con la guitarra y la voz de Borja Penalba. Conciertos culminados este sábado y que abrió el músico valenciano con dos piezas en solitario: la adaptación de la ‘Nova cançó de l’amor perdut’, de Joan Ramon Bonet, el ‘jutge’ que en su día abrió camino a la hermana pequeña, y ese prodigioso hallazgo llamado ‘Jo d’aquesta cançó en dic Ripoll’, construido a partir de un poema que Pere Quart dedicó a la cantante y que había permanecido entre sombras y algodones todos estos años.

Vuelta a Estellés

Salió ella acto seguido para cantar a Verdaguer en ‘L’amor és mar desfeta’ y cruzar la música de la canción popular ‘Horabaixa post el sol’ con el poema de Vicent Andrés Estellés ‘Jo tinc una mort petita’. Fue otra de las novedades que ofrecerá el disco, hasta nueve de las 21 piezas del recital, en el que hubo espacio para las primigenias ‘cançons d’Horta’, como son ‘Me n’aniré de casa’ i ‘No trobaràs la mar’, y para las miradas al cancionero de Toti Soler: una ‘Petita festa’ con impulsos country, camino de ‘Em dius que el nostre amor’.

Nuevas texturas de la mano del tercer vértice, el prestidigitador Antonio Sánchez, a cargo de su ‘set’ de percusiones del profesor Franz de Copenhague: platos, platillos y espirales alambicados, el pandero cuadrado en ‘Illa’ (del ibicenco Projecte Mut) y la botella de anís ‘La Castellana’, dotada del conveniente grano, y esa especie de castañuela colgada en el pecho llamada ‘peitoque’, ambas conjuradas en el ‘Homenatge a Teresa’ de Ovidi Montllor.

Horizontes de isla

La cosecha novedosa sirvió ‘No hi ha llum’, con texto de Marc Granell y música de Borja Penalba, y ese ‘Podries’ (Joana Raspall y Luis Pastor) que la cantautora compartió con Juan Valderrama en su último álbum, ‘Mujeres de carne y verso’. Más Estellés en ‘No puc dir el teu nom’, trenzando las voces con sentimiento, y en la repesca de ‘Les illes’, en la que ella vino a distinguir insularidad de aislamiento: “los que somos de una isla siempre pensamos que no hay límites y que el horizonte queda muy lejos”. Y en la indispensable ‘Alenar’, la pieza que Manel mandó al espacio sideral, celebrando la vida entre los “geranis i ombres” del “carrer dels Cavallers”.

Estos conciertos han capturado a una Maria del Mar Bonet en plenitud y en reencuentro de su fondo como trovadora tras la aventura cubana de ‘Ultramar’ (2017), asociando una vez más a Valencia con el “tiempo de luz y primavera”. También en tiempo de bises, que corrieron amparados por esos refrescantes ‘Blaus i sol de roses blanques’ (Blai Bonet y Antoni Parera Fons), antes de bajar el telón con ‘La Balanguera’, cantada por el público a través de las mascarillas, y un ‘So de pastera’ directo a la raíz, allá donde nunca se cansará de volver.

15-setembre 2020