Viure?
(1966)
Viure i
no viure...
Sentir com
s’esmunyen
les
serps verinoses per entre el festí
i no
calcigar-les per no moure fressa...
veure
com les nafres s’estenen pel cos
i, en
lloc de guarir-les, tapar-les amb sedes...
deixar
que les laves arrasin poblats,
sense
prevenir-los amb un crit d’alerta...
desoir
gemecs de fam i de por,
de fam
i de por
ensordint
el cor en sexe i monedes...
és
viure i no viure.
És passar pel
món
tal com
el turista que davant del Ganges
contempla
impassible i desenfeinat
la
anodina escena de cremar cadàvers.
....
Poesia inèdita de Joana Raspall
