El 3 de Vuit de Vilafranca.
El 9 Nou" de Vic: (7-12-18), al suplement
“El 9
Magazín”, p. 9.
"El Vallenc" de l'Alt Camp: (7-12-18),
p. 40.
”Nova Conca" de la Conca de Barberà: (14-12-18), p. 29.
Parlem de llibres
Pere Martí i Bertran
Art i
poesia de bracet
L’any Joana Raspall va deixar un reguitzell de propostes
i activitats de tota mena. Algunes, com la que presentem, en el camp de l’art,
ja que diversos artistes van interpretar poemes de la Joana, com és el cas de
la Conxi Rosique (Barcelona, 1961), mestra d’Educació Visual i Plàstica, autora
de materials didàctics diversos i artista plàstica. Arran de la descoberta del
volum Arpegis. (Abadia Editors, 2004)
de Joana Raspall, Rosique comença a treballar plàsticament els haikus que
conté. Del treball en surten un parell d’exposicions (Solcs i Solcs II), que es
van poder veure en diverses ciutats catalanes. I de les exposicions, n’ha
sortit el volum Solcs, que enguany ha
editat Gregal. Consta de cinquanta haikus, tots provinents del volum esmentat,
acompanyats de cinquanta dibuixos, un per a cada poema. Es tracta d’un conjunt
de grafismes formats per línies de tinta negra sobre fons blanc, fetes amb
pinzell, punta fina i en alguna ocasió llapis i tot, i que majoritàriament
representen elements naturals: flors, arbres, fulles, terres, onades... També
els podríem qualificar de geometries vegetals o naturals. En la majoria dels casos es tracta de
combinacions plenes de vida, ja que les línies sembla que es moguin o que
flotin en un món a cavall entre la fantasia i la realitat. Semblen, com apunta
el títol, solcs sobre el paper, com els solcs que deixa l’arada a la terra o el
pas dels anys a la pell, i transmeten una sensació de pau, d’equilibri,
d’eurítmia, de compenetració amb la natura, que lliga extraordinàriament amb
els haikus de la Joana, inspirats en els haikus clàssics japonesos, tot i que
se n’allunyen, com ella mateixa apunta a la presentació del volum Arpegis, en un aspecte: la
subjectivitat. Hi afegeix, però, que aquesta subjectivitat li ha servit “per
fer del cor i del pensament, paraula.”
(p. 5). Gosaria dir que una subjectivitat interpretativa semblant de la
Conxi Rosique ha aconseguit que el cor i el pensament esdevinguin imatge i que
es creï una simbiosi d’allò més aconseguida. Com diu Imma Cauhé Raspall, a la
presentació de Solcs, “Ambdues obres
han necessitat d’una gran elaboració per a poder aconseguir aquest resultat
final de síntesi.” (p. 9) I no ho dubtem, perquè els dibuixos són d’una
precisió, d’un detallisme, d’una delicadesa molt propis de la cultura oriental
(no ens ha pas de fer estrany que alguns ens recordin mandales). Els poemes, ja
coneguts de molts lectors, també tenen una precisió, una riquesa, una bellesa i
una dificultat que els converteixen en petites joies de la literatura catalana.
Títol: Solcs
Autora: Joana Raspall
Il·lustradora: Conxi Rosique
