JOANA RASPALL. LINGÜISTA I POETESSA PEL CARRER.

https://imatgies.blogspot.com/2018/06/joana-raspall-una-linguista-pel-carrer.html

Troben un blog que cerca noms de poetes i lingüístes a carrers.

JOANA RASPALL. LINGÜISTA I POETESSA PEL CARRER.

 

Hi ha uns arbres que ensafranen, ves per on, moltes places i carrers dels pobles del nord. 

A l'eixample, ja perifèric, de Sant Feliu de Llobregat aquest posat groguenc, dissortadament de moda, festeja amb el lila de la xicranda, de tradició salvatiana i femenina. Potser siga per celebrar que una dona, lingüista i poetessa, mereix un carrer ben ample i amb voreres que conviden a passejar. 

Ho vam saber gràcies a Josep Daniel Climent que s'estranyava que només Rosalina Poch tinguera un carrer i que cap altra lingüista en tingués. L'altre dia, quan vam assistir a la presentació del seu magnífic treball sobre "L'interés per la llengua dels valencians" ens va insinuar que potser la Joana Raspall, autora entre d'altres, d'un diccionari de sinònims, tinguera algun carrer. 

En la primera recerca, encetada ja fa dos anys, no vam trobar cap carrer d'aquesta lingüista.  I sembla que, no fa massa temps, a Sant Feliu de Llobregat -poble on ha viscut- van tindre a bé posar-li un carrer, també amb lletres morades.  

I aquest carrer, ben ample i amb arbreda, va d'una era a una altra, d'una redona a una altra. I en la de llevant hi ha un indret ben estimat pels aficionats al Barça: la nova Masia i la Ciutat Esportiva Joan Gamper.  

fotografia www.escriptors.cat

Encara vam tindre més sort en la recerca i, en un diari local vam saber que a Sant Cugat del Vallès, fa ben poc, havien decidit batejar un seguit de carrers, 3 amb noms de dona: Isabel de Villena, Caterina Albert i Joana Raspall. 

http://www.totsantcugat.cat/actualitat/ciutat/urbanisme/copia-de-sant-cugat-posa-nom-a-carrers-i-places-sense-batejar-75732102.html  
Amb aquesta lexicògrafa, doncs, ja en són 56 els lingüistes nostres que tenen algun carrer 

I vam visitar també la placeta de Joana Raspall, encara sense placa, de Sant Cugat del Vallès. Es troba en el nucli urbà, vora el carrer de les Escoles i el centre escolar Joan Maragall. 

Creiem que la lexicògrafa s'hi trobarà la mar de bé, amb banquets on qualsevol puga seure i, sota els til·lers que l'ornen, llegir algun poema seu. 

 Com aquest que ens canta Gemma Humet i que també podem vore, més avall, com a 'poema dibuixat', tan actual amb la vinguda de l'Aquarius al port de València.

Si haguessis nascut  /  en una altra terra, / podries ser blanc, / podries ser negre... 
Un altre país  / fóra casa teva, / i diries "sí" / en una altra llengua.
T'hauries criat / d'una altra manera. / Més bona, potser. / Potser més dolenta. 

Tindries més sort / o potser més pega... / Tindries amics / i jocs d'altra mena; 

duries vestits /  de sac o de seda, / sabates de pell / o tosca espardenya, / o aniries nu / perdut per la selva. 

Podries llegir / contes i poemes, / o no tenir llibres /ni saber de lletra. 

Podries menjar /coses llamineres / o només crostons / secs de pa negre. 

Podries... podries... 

Per tot això pensa / que importa tenir / les mans ben obertes

 i ajudar qui ve / fugint de la guerra / fugint del dolor / i de la pobresa. 

Si tu fossis nat / a la seva terra / la tristesa d'ell /podria ser teva.

I sota els til·lers,  que vam fotografiar a la placeta, a l'ombra suau d'un tell (com deia el poeta J.V.Foix), podeu llegir també la biografia de Joana Raspall 

http://www.joanaraspall.cat/biografia.html

Que llegeixes

Recomana'ns literatura infantil i juvenil en català: #LijKm0

Actualitat literària

Us presentem una nova iniciativa que vol donar resposta a la protesta d'Anna Manso sobre la dificultat de trobar autores i autors catalans de literatura infantil i juvenil a les llistes de recomanacions de LIJ d'aquest Nadal. És molt fàcil: només ens heu de recomanar autors i autores catalans amb l'etiqueta #LiJKm0 (Literatura infantil i juvenil quilòmetre zero) i entrareu en el sorteig de:

2 exemplars de Podries de Joana Raspall (que ens han regalat via Twitter!)

1 exemplar d'Endevinalles musicals que també ens ha regalat via Twitter la seva autora, Rosabel Bofarull.

​1 llibre sorpresa que oferim des del Què Llegeixes.

Quan passin els Reis de l'Orient, el set de gener, n'anunciarem els guanyadors i farem una llista aquí al nostre blog amb tots els autors i autores recomanats. 

Sort!

Los libreros te recomiendan los mejores libros infantiles

http://www.clubkirico.com/
Club Kiriko
Es un proyecto que nace desde el grupo de librerías Kirico asociadas a Cegal para:

• Fomentar la lectura entre los niños y los jóvenes
  • Proponer desde las librerías libros de calidad
  • Contribuir a la formación de la biblioteca familiar
  • Tejer redes de carácter cultural que permitan crear comunidades de lectores con la librería como referencia.
  Tríptico informativo Club Kirico
  ............................................................................

Podrías

Publicado el julio 3, 2017. Por Central (Zaragoza)

Autora: Joana Raspall      Ilustrador: Ignasi Blanch
Traducción: Félix del Río 
.......................
En muchas ocasiones buscamos libros, en otras los libros te encuentran a tí.
Este es el caso de este magnífico álbum ilustrado, en el que la autora reflexiona sobre la condición humana, y nos muestra a niños y adultos el camino a seguir con aquellas personas que, tan sólo por su lugar de origen, se ven sometidos a durísimas pruebas y al abandono de sus vidas en su país de origen por causas ajenas a ellos.
Un estupendo alegato sobre la dignidad de las personas, y una excelente ayuda para que los niños aprendan y practiquen el valor de la solidaridad.
¡Precioso!
Javier Chavarrías (Librería Central)

Article sobre Podries al bloc

Podries, per Joana Raspall

Leakey Fa 1 setmana Àlbum il·lustrat, Infants

0

RASPALL, Joana / Il·lustracions d’Ignasi Blanch
Podries
Barcelona : Takatuka, 2017

Podrias
Barcelona : Takatuka, 2017

Si haguessis nascut en una altra terra,
podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país fóra casa teva,
i diries “sí” en una altra llengua.

Podries és d’aquells llibres que mai passen de moda, on la poesia ens mostra com tots podem patir unes mateixes circumstàncies si el nostre lloc de naixement fos un altre, com el nostre destí podria ser molt diferent.
Escrit per Joana Raspall, va ser publicat el 1998 a Com el plomissol. Poemes i faules.
Aquest 2017 ha estat publicat per Takatuka en format àlbum il·lustrat per Ignasi Blanch.
De plena actualitat amb la crisi de refugiats la poesia de Joana Raspall ens acosta al patiment i ens convida a la solidaritat, a l’empatia i a la reflexió davant les desigualtats.
Homenatge a tots aquells que han de marxar involuntàriament de casa seva, mostra com tots els humans tenim unes mateixes necessitats i uns mateixos sentiments.
Joana Raspall, escriptora i bibliotecària.

És reconeguda per la seva tasca durant la Guerra Civil Espanyola recuperant i salvant llibres de la destrucció i per la seva activitat durant la Dictadura de Franco escrivint en català i animant a utilitzar el català.
Aquesta activitat continuada la va fer mereixedora de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Pionera en escriure poesia per a infants i joves, considerava que la poesia era perfecte per a transmetre l’educació dels sentiments.
També és autora de teatre infantil, poesia i narrativa per a adults i joves, i tres diccionaris.
La seva poesia es caracteritza per la gran capacitat d’observació, l’ús acurat del llenguatge i una extraordinària sensibilitat.

Ignasi Blanch, Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.
Es va especialitzar en tècniques d‘impressió i gravat a Alemanya, on coincidint amb la caiguda del Mur de Berlín, va ser escollit com a únic representant per participar en el projecte “East Side Gallery”.
Guardonat amb nombrosos premis com el Junceda d’Honor 2005, el Premi Critica Serra d’Or 2006, el Premi Llibreter d’Àlbum il·lustrat 2008.
Actualment és el coordinador de l’especialitat d’il·lustració a “L’Escola de la Dona-Espai Francesca Bonnemaison” de la Diputació de Barcelona.
També realitza xerrades, tallers i sessions didàctiques sobre estil, lectura d’imatge i il·lustració per a escoles, biblioteques, salons del llibre i associacions vinculades al món de la literatura infantil i la il·lustració.
Quan li van proposar il·lustrar aquest poema va fer un treball de recerca del tipus de registre gràfic que s’allunyés d’estereotips i va pensar en un ventall cromàtic que no tingués una vinculació directa amb cap color ètnic.
Podem observar a les seves il·lustracions que hi ha nens en colors blau, groc, rosa, amb ombres verda i lila segons la superposició dels colors:

Per a donar més força a aquest sentiment va decidir utilitzar la serigrafia com a tècnica d’estampació.
Totes les il·lustracions del llibre estan impreses amb serigrafia i el llibre està imprès amb offset però amb tintes separades per donar un resultat més semblant a les serigrafies originals.
L’Ignasi va voler fer-ho tot a mà amb un procés tradicional d’impressió, com a opció personal de seguir un itinerari més humanista on l’elaboració i canvi de material ve originat per la intervenció de les mans de l’artista.

L’expressivitat que aconsegueix amb el traç immediat i la relació amb el gest natural de les mans transmet de forma visual les emocions del text poètic.
D’una altra banda aquesta edició permet als infants aprendre a pintar amb un ventall de colors reduït i amb la llibertat de sortir de la ratlla i això els dóna resultats molt interessants.
Un llibre que l’Ignasi va fer amb molta estima, amb la intenció de crear diàleg, fer pensar i amb el desig que sigui un llibre de capçalera per a moltes famílies.
El 2016 el grup musical femení Roba Estesa va fer una versió musical del poema Podries que podeu escoltar al vídeo:


  Sóc la Rosa i treballo a la Biblioteca Zona Nord. Al meu alter ego li apassiona l'arqueologia i és una exploradora de la vida.

opinió a:EL TIGRE QUE VINO A LEER

EL TIGRE QUE VINO A LEER

SER OTRO PARA COMPRENDER: “PODRÍAS”.

18 mayo, 2017

Título: Podrías

Título original: Podries.

Traducción: Félix del Río.

Autora del texto: Joana Raspall

Autor de las ilustraciones: Ignasi Blanch.

Editorial: Takatuka.

Precio: 15€.

Resumen y opinión personal: ser padre (o madre, entendedme) se parece un poco a ser el monarca de un reino. Tú mandas, gobiernas, te obedecen, te adoran. El reino es tuyo. Por minúsculo que sea, es tuyo.

Y así nos comportamos los padres: como gobernantes. Orgullosos de nuestro reino (aunque la mitad, o más, de sus características buenas, sean consecuencia de la suerte, y no de nuestro mérito), le defendemos con uñas y dientes. Es más, creemos que su manera de ser es la única válida, las demás son erróneas (que es un modo de decir que nuestra manera de educar es la mejor).

Ser padre, en ocasiones, es ser un poco dictador. Miramos con desconfianza el alrededor, la diferencia. Nos cegamos a otras alternativas. Nos olvidamos que la gran mayoría de los caminos llevan al mismo sitio.

Y esa desconfianza a lo ajeno, a lo extranjero, la trasladamos. La trasladamos a nuestros hijos.

Si no, ¿por qué se repite la historia? ¿Por qué seguimos teniendo miedo a la emigración? ¿Por qué miramos con recelo a quien lo ha perdido todo y viene a nuestro país?

Este poema es perfecto para ahondar en esos recelos. Para recordarnos que nosotros (padres e hijos) podríamos haber nacido en otro sitio. Simplemente. Algo tan aleatorio e independiente de nuestra voluntad como es el sitio del nacimiento podría ser diferente al que hemos tenido.

Así, si hubiésemos nacido en distinta tierra podríamos ser blancos, o nuestra piel ser negra (ilustración de unos niños mirando, sí, mirando al lector, cada uno con un aspecto y raza diferente).

En otro país acaso vivieras y dirías sí en extraña lengua (unos niños de raza caucásica pintando al lado de otros niños orientales).

Mis versos preferidos: “te habrías criado de otra manera; ya fuera peor, ya fuera más buena” (hay tantos modos de vida… y tantos que dependen de la suerte… realmente cualquiera podríamos ser nosotros).

“Tendrías más suerte/ o menos estrella…/ amigos y juegos que distintos fuera (niños jugando al corro);/ vestidos tendrías/ de saco o de seda,/ zapatos de piel/ o alpargata vieja/ o irías desnudo/ perdido en la selva”.

“Podrías leer/ cuentos y poemas,/ o no tener libros/ ni saber de letras” (un niño en África declamando ante una mamá y sus bebés, que escuchan).

Hasta ahora las ilustraciones han ido “en aumento”. Son expresivas, descriptivas (una pareja de gitanos bailando a la luz del fuego; un niño jugando al fútbol en lo que parece ser una favela; niños en la escuela; niños en un árbol; niños orientales tomando arroz con palillos).

“Podrías comer dulces, si quisieras,/ o del negro pan un mendrugo apenas”.

“Podrías… podrías…”.

Y entonces todo se emborrona. Un garabato enorme, una explosión, invade la página derecha. Colores rojos y amarillos. Colores de fuego. Niños huyendo con las bolsas encima”.

Niños que caminan con mochilas, asustados, expresión triste. Otros les observan desde sus casas. Expresión de tristeza y desconcierto.

Y al final, esos niños, en amarillo y azul, contemplan una puesta de sol en una playa.

“Si hubieras nacido en aquella tierra, podría ser tuya la que es su tristeza”.

Lo poesía nace para alcanzar y tocar la parte de los corazones a los que los demás no llegamos. Como padres, tenemos muchos errores, muchos prejuicios y miedos que pasan a nuestros hijos.

La poesía ayuda a paliarlos.

Leyendo este “Podries” de Joana Raspall, que a pesar del tiempo transcurrido está de plena actualidad, por la temática, quizás podremos inculcar a los niños valores fundamentales:

La nacionalidad de una persona no es un mérito propio, ni te otorga derechos. Es una casualidad.

Hay muchos modos de vivir y de educar.

Hay que trasladarse al lugar del otro. Es más, a veces, para entender, hay que ser otro.

Y con “Podrías” nos podemos trasladar. Por un momento, gracias a la combinación de ilustración y verso “sentimos nuestra la que es su tristeza”. Estamos en esa playa, también, echando de menos nuestro hogar. Sabemos lo que se siente.

Y si logramos conservar ese sentimiento, y que lo conserven nuestros hijos… bueno, pues no estará todo perdido.

El poema no necesita presentación; esta traducción de Félix del Río, sí. Creo que es el gran acierto de esta reedición de Takatuka.

Las ilustraciones son muy curiosas. Están hechas con serigrafías; da la impresión (como profana en la materia que soy) que son dibujos hechos a rotulador, con “golpes” de color por encima.

El fondo es blanco. Puro.

El efecto visual muy, muy impactante. Y muy adecuado al poema, camina con él.

Recursos didácticos:

• Comprensión: primero ir poco a poco, parándose en las ilustraciones. Luego, hacer una segunda lectura más “rápida”, para que entienda el poema en su totalidad.
• Empatía: ¿cómo se sentiría si tuviese que abandonar su país? ¿Qué es lo que echaría de menos? ¿Sentiría miedo? ¿Tristeza?
• Conocimiento del mundo: ¿sabe el niño cuántas nacionalidades hay en el mundo? ¿Qué nacionalidades conoce él?
• Conocimiento: formas de vida. ¿Cómo se come con palillos? ¿Se imagina ir a una escuela sin zapatos? ¿Sabe lo que es ser “nómada”?

Edades: a partir de 4 años.