Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antoni Cauhé. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antoni Cauhé. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de juliol del 2020

Doble aniversari

El dia 1 de juliol celebravem el naixement de Joana Raspall i Juanola, pocs dies després, el dia 5 de juliol, celebravem també el naixement de Antoni Cauhé Huguet, el seu marit.
aquest any haurien fet 107 i 122 anys respectivament. 
Els seus descendents, els tenim a la nostra memòria.



Sobreviure 
S’oposen als meus ulls
          miralls decebedors. 
Garlandes de records 
          m’afeixuguen el coll 
quan retorno a les illes 
          i em donen benvinguda 
opaques veus amigues. 

L’huracà vorejà 
         només la meva barca, 
i les aigües amargues 
         no volgueren obrir-se. 
Sols m’engolí la por. 

I, nàufrag sense tràgic 
        destí, vaig sobreviure 
al propi desencant 
         sense esforç, sense mèrit, 
només sobrevivint. 
              Joana Raspall 1977 

dissabte, 29 de novembre del 2014

Als meus pares


Avui dia 29 de novembre fa 39 anys que el meu pare: Antoni Cauhé Huguet, ens va deixar, 
El 4 de desembre farà 1 any que ho va fer la meva mare Joana Raspall Juanola.

Els dos han estat un referent per a moltes persones que els han conegut. 

Ell el metge de Sant Feliu, cap de Sanitat i forense durant molts anys, era una persona amable i propera que cuidava dels pacients d'una manera casolana i peculiar, però efectiva, era estimat pels seus pacients, molts d'ells i els seus familiars m'ho recorden encara.

Ella, pels seus escrits i dedicació a tot el que era cultura sobretot a Sant Feliu, és recordada i estimada per molts, sobretot pels nens que gràcies a ella han pogut conèixer i estimar la poesia, pels mestres i també per molts periodistes que gràcies als seus diccionaris van poder utilitzar bé les paraules.

Cinc dies en el calendari separen les dades de les seves morts, encara que 38 anys de diferència.

Sigueu feliços allà on esteu.


Antoni i Joana
marit i muller,
són pare i mare
jo què us diré.

Els pares d'un, sempre són els pares, no importa el què han fet ni quina projecció han tingut. Gràcies per haverme portat al món.

.............................


Amor

Necessitem la llum d’una mirada
que ens faci entendre el món.
Necessitem l’escalfó d’una besada 
que ens assereni el front.
Tots som humans,
meitat carnals i àngels,
meitat pau i terror.
Tots som infants
i tots, rebels o dòcils,
necessitem amor.

JOANA RASPALL (Batecs de paraules)