Aquest és el nostre petit homenatge a la Joana. Penseu en ella per resoldre'l. Si en voleu una versió imprimible en un full cliqueu
aquí. Per a les solucions haureu d'esperar unes setmanes en aquest mateix blog.
HORITZONTALS
1. Un dels cognoms de la Joana. Consonant que no sona. 2. Rodona. La Joana ha aconseguit algunes d’aquestes peces de metall. 3. La de Sant Miquel ha perdut la E i la A. Consonant que fa riure. A dins de la llum i dels iglús. 4. Obra que recull els mots d’una llengua, d’una ciència, d’una activitat, etc. amb llur significació, i que la Joana ha publicat en més d’una ocasió. 5. Part del mig del plomissol. Entre F i H. Principi de la Martí Dot, que ella mateixa va impulsar. 6. Només les consonants d’una flor que potser et punxarà, però no serà gran cosa! Una mica desordenat, gènere literari més conreat per la Joana. 7. De dreta a esquerra, la Joana va fer una auca per a ells. Primera lletra d’un color que és un mal amic, perquè se’l menja la gelosia. La mateixa lletra. 8. La Joana va treballar a la de Vilafranca del Penedès. 9. Els verbs de la tercera conjugació acaben així. Són a la part de l’interior del club. La Joana preferia els haikús a aquestes composicions poètiques. 10. Segons el poema de la Joana, té la casa gran per oposició a un altre animal que la té petita, però per desgràcia nostra també desordenada. Vocals molt europees.
VERTICALS
1. Nom i cognom de qui va ser director de l’Escola de Bibliotecàries en l’època que la Joana hi estudiava. 2. Únic. De baix a dalt, escollíssim entre un munt de poemes el que més ens agradés. 3. Alguns versos ho són. Les dues consonants d’un dels poemes cabdals de Josep Carner. Consonant que pot ser doble o simple. 4. Els anys que fa la Joana enguany, una mica trasbalsats. Pronom personal adient per a la Joana. 5. Nota musical que fa pujada. De baix a dalt, no tinc constància que la Joana piuli, però tampoc m’estranyaria. 6. Revista de sis lletres en què ella va col·laborar molt, aquí escapçada pel davant i pel darrere. Vocals del caragol. Vocal que va a la cua. 7. Una altra nota musical que també fa pujada. Consonant del no. Pal. A l’inrevés, la Joana es va fixar en el cul d’aquest vas. 8. De baix a dalt, traspuament d’aigua produït pel fet de caure un líquid gota a gota, o poema a poema si el que cau és aigua poètica. 9. Les aigües han format al fons de la timba una cavitat arrodonida, un inici de caverna, racó molsós i ombriu al voltant del qual àlbers i pins s’estiren buscant la llum engarlandats d’aquestes plantes fresquíssimes. La de Sant Jordi ha perdut la R. 10. Consonant serpentejant. Successions dels sons d’un acord, que apareixen al títol d’una obra seva de haikús, malauradament desordenats.
