Tankes

Recull de 4 tankes del llibre Instants de Joana Raspall

 I

Sense comprendre

com ni per què navego,

hisso la vela.

Potser vent i gavines

em triaran les rutes.

II

Accepto l’”ara”.

Hi ha quelcom tan terrible

o bé tan simple

en l’enigma de viure,

que deu ser veritable.

III

Si pogués perdre’s

un bri d’amor, al Cosmos,

resultaria

inútil fullaraca

el ric dolor de viure.

IV

Quan l’amor dóna

el seu dolç pa i el tastes,

ja no en vols d’altre.

Si no te l’oferissin,

la fam seria eterna.

Mirall i Tanques

Mirall

Desconeguda del mirall cruel,
intentes suplantar la meva imatge;
la buides del batec de primaveres
que n’és !del ressò de mi mateixa.
Als ulls aliens pots imposar l’espectre
d’un hivern turmentat, sense esperança.
Jo no et creuré. Jo sé com sóc , i al vidre
inútilment ordeixes la mentida.
1984

Joana Raspall (Batecs de paraules)

 Tanques

No són perdudes
les gotes de rosada
sobre la terra.
Jo visc tota amarada
de les dolços antigues.
............

 No cal que parli.
T’ho dirà cada branca
i cada fulla.
El meu plor s’ha fet saba
dintre totes les tiges.
...............

 La mateixa aigua
no pot ésser beguda
per dues boques.
Només la set és nostra,
és una i ens iguala.
 .............
Joana Raspall (Batecs de paraules)

Tanka

Hores frustrades
m'entapissen la cambra
d'amples silencis.
Amb tanta pau, els àngels
amb goig hi dormirien.

Joana Raspall
del llibre:  Arpegis i Haikus