Arpegis. Interrogacions.
els ulls, mirant les flames
devoradores?
L'amor és únic;
per què el meu llac reflexa
diversos rostres?
Ve la pregunta
des d'un miratge tèrbol:
Sóc jo encara?
.................................................Joana Raspall
PD: un nou poema de la Joana per escriure'n rèpliques, respostes o inspiraicons diverses, aquesta setmana.
en el teu llac, els meus records...
Eteri amor,
des del nostre pretèrit
on has anat?
Vull oblidar
el llast de la distància.
M'ajudaràs ?
Pell contra pell.
Del foc, queden guspires,...
En tens record?
Desembrall
Et vull respondre
que el teu reflex em guia.
Com una flama.
Sóc jo encara?
Sóc jo, encara?
Et reprenc la pregunta
Em semblo una altra.
Diversos rostres
són el mateix amor.
Les mans ben plenes.
Miro la flama
i el meu cor també crema.
Viu i aixopluga.
...........................................Carme
VELLA I BELLA
Encara ets tu,
carregada d'anys de vida,
segueixes el vol.
L'espill et mira,
mostrant-te el pas del temps,
solcat d'arrugues.
Reflex d'un passat,
mirant la lluna plena,
per què tremoles?
carregada d'anys de vida,
segueixes el vol.
L'espill et mira,
mostrant-te el pas del temps,
solcat d'arrugues.
Reflex d'un passat,
mirant la lluna plena,
per què tremoles?
L'amor
Les teves flames
devoren els sentiments,
ulls que no veuen.
Ets tu el meu amor
dibuixat en molts rostres
i amb gran resplendor.
En l’amor units
tu i jo, som nosaltres.
Serem encara?
Imma
PER UNA ROSA DE TARDOR
D'aquest poema,
sorgirà un pom de roses.
Te'n faig ofrena.
M. Roser Algué Vendrells
M. Roser Algué Vendrells
Guspires de vida.
Reflexes amors dins la nineta.
Aquest llac
és un cor gran que batega.
Estimes.
Ets preguntes si ets tu encara.
I tant que sí!
Pots veure com et somriuen.
FUTUR... aquarel·la
.jpg)
ENCARA EM PARLA ELLA..
...........
No caiguis en la penúria
De rendir els braços,
De seure per sempre els neguits.
Alça el rostre
I com començant de nou
Arrossega la baluerna
I camina vers teu futur.
No rendeixis el pas
Quan els peus no volen seguir,
Quan sembla que en tenen prou...
Encara existeix un esdevenir
On escriure i vendre tot el fred
I comprar caliu.
Segueix dins teva bombolla,
Teva estima vl collar de perles
I dins el mar de sacrificis
L’ajut pot fer horitzons nous.
Crida i espavila dins teu,
El teu passat té futur !!
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 6-12-14
El cor et somriu
(Seguint Teresa Ribera
en homenatge a Joana Raspall)
Guspires de vida
em donen caliu.
Mirall fet a mida,
el cor et somriu.
Guspires respires amor?
Guspires respires?
amor que et fa dubtar
si ets o no ets tu o ets l'altre
Quins dubtes més dolços
perdre la imatge
i veure's en els ulls de l'altre!
amor que et fa dubtar
si ets o no ets tu o ets l'altre
Quins dubtes més dolços
perdre la imatge
i veure's en els ulls de l'altre!
PRESSA... aquarel·la
Corre que fas tard
i el camí no s’eixamplava.
Tots amb pressa
amb neguit i amb delit
empenyien el ruc i el cavall
que portaven a la mollera.
El caminal es feia estret
i tot ocupat es sobreeixia.
Tot era pressa,pressa, pressa...!!!
Ell al cap amb crossa d’experiència
i a la ma la de lledoner fabricada
per donar al cos, en el pas, consistència
es plantà al voral
i que passi la turba excelsa...
A l’ombra de l’arbriu es dessuà
i amb seti de pedra al cul
de la pressa se’n lliurà
i arribà descansat a meta.
Per què còrrec i esgolar-se
si el premi ja n’és donat a la pressa ?
Per què et cal premi
si no tens pressa... ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON .- T.E. – 7-12-14.
El cor ens somriu
 |
| D'una foto de Fanal Blau |
i ja no tenim pressa.
Tu ens fas de mirall
i som com infants,
ens embadalim
ben plens de guspires
dels teus ulls als nostres,
dels nostres als teus.
Dels teus mots fins aquí
xuclant la saviesa.
(seguint la Joana, la Teresa, en Xavier, L'Elfree i l'Anton)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada