dilluns, 20 de juny del 2016

Joan Dausà interpreta "Podries", de Joana Raspall, per als refugiats d'Idomeni

Els Hereus de Joana Raspall, hem cedit el poema Podries per ser recitat al documental emes per TV3 dedicat als refugiats d'Idomeni.
El peu del video a yootube diu així:
TV3
Data de publicació: 17 juny 2016
Joan Dausà ha col·laborant en el documental "My friend", posant veu i música al poema "Podries", que Joana Raspall va escriure per als refugiats bosnians. Ara els protagonistes fugen d'una altra guerra.

El poema va estar publicat l'any 1998, en el llibre "Com el plomissol" pel que va ser escrit aproximadament un any o més abans. No em consta enlloc que fos escrit dedicant-lo a una guerra o a uns refugiats, segurament va ser escrit tenint en compte a tots ells i potser no precissament a alguna guerra, ja que molts paísos tenen dificultats sense estar en una guerra concreta i es diferencien molt les comoditats d'uns i altres. 
Vull aclarir-ho perquè veig que s'afirma rotundament que va ser escrit per uns refugiats i no sé d'on han pogut treure aquesta informació, ja que en aquells anys hi havien vàris punts d'ells, i el poema parla de diferencies entre pobles i en cap moment de refugiats. parla de "dolor, pobresa i guerra".
Per exemple hi havien aquests entre altres.
La guerra de Bòsnia i Hercegovina dura de 1992 a 1995.
Refugiats de Ruanda i Congo al Zaire els anys 1994-1997
Refugiats de Somàlia des de 1991







14 Catoze cultura viva (resenya)
El 20 de juny és el Dia Mundial dels Refugiats. I des d'aquí diem prou a les vides trencades. A les cases que queden lluny. A les fronteres que neguen esperances. Ho fem amb els versos de Joana Raspall i amb la veu de Joan Dausà. Forma part del documental «My friend», emès per TV3 i dirigit per Paulí Subirà i Carles Prats.


PODRIES

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en una altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries... podries...

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva.

1 comentari:

  1. I és que de persones buscant refugi, n'hi ha hagut sempre. Per això aquest poema sempre és d'actualitat...
    Petonets, Imma.

    ResponElimina