Ara!

La rosa que porta el nom de la Joana Raspall, i ella per poc no va poder conèixer, encara que sabia que s'estava creant. És com la seva reneixença.
 

 


 

Allarga la mà
i agafa la rosa.

Potser et punxarà...
no serà gran cosa!
Ahir, al matí,
no era desclosa;
si esperes demà,
el destí disposa
que es desfullarà.
Si la mà no gosa,
mai més no l’haurà!

Joana Raspall
Foto: Imma Cauhé, roser: Joana Raspall a la porta de'n Damian.