Ernest Cauhé i la il·lustradora Marta Falip
durant la presentació de l’aplicació. Al fons, la il·lustració de l’app
‘Un món de poesia’ / Fotos: Pol Martínez (Tics mediàtics)
Uns 150.000 nens llegeixen cada any els poemes de Joana Raspall,
presents en gairebé tots els llibres de text. El seu nét, el periodista
Ernest Cauhé, ha convertit aquests poemes en jocs interactius, a través
d’una aplicació pensada per a nens d’entre 6 i 11 anys. Perquè es
compleixi el que va deixar escrit la seva àvia: “Vull deixar amor /
somnis i paraules / que durin més que jo / al cor dels altres”.
Ernest Cauhé s’ha inspirat en un dels poemes de la seva àvia per
donar nom a aquesta aplicació, ‘Un món de poesia’ -descarregable per
iOS i
Android-,
que compta amb il·lustracions de Marta Falip i la veu de l’actriu
Sílvia Bel. Darrere el projecte hi ha el propòsit de convertir la poesia
en un joc, una eina pensada tant per a les escoles com per a la vida
familiar. Així, a partir de la
home es pot accedir a tres àrees
diferenciades: Animals, Lletres i Natura (aquesta última encara en
construcció). Hi ha jocs senzills, com els poemes que han perdut
paraules i on els nens han d’arrossegar fins a la casella en blanc les
diferents opcions que se li presenten a un costat de la pantalla. O el
vídeo recitador, en el qual, a manera de
selfie, es poden
gravar mentre reciten els poemes que van apareixent a la part superior
de la pantalla, com si es tractés d’un karaoke. L’enregistrament queda
guardat al dispositiu i pot ser enviat a través de les xarxes socials o
per correu electrònic.
Laura Borràs, directora de la Institució dels Lletres Catalanes i
d’un grup de recerca a la Universitat de Barcelona dedicat al món
digital i cultural, veu l’aplicació com “una oportunitat que brinden les
noves tecnologies de recuperar l’activitat de llegir jugant, que estava
una mica oblidada “.
Joana Raspall / Foto: Jaume Rius
Alguna de les opcions de joc s’inspira en la pròpia vida de Joana
Raspall (Barcelona, 1913-Sant Feliu de Llobregat, 2013), com la que
consisteix a salvar d’un incendi els llibres d’una biblioteca. La poeta
va viure aquesta situació durant la guerra civil, amb poc més de vint
anys d’edat, quan era bibliotecària i va rescatar nombrosos exemplars de
llibres catalans que estaven a punt de ser destruïts.
La seva passió pels llibres i la llengua va tenir continuïtat al
llarg de la seva centenària vida. En part, clandestinament, en els anys
en què el català estava prohibit. Joana Raspall va dedicar aquest temps a
elaborar fitxes de sinònims que guardava en caixes de sabates. Anys
després, aquest material es traduiria en tres diccionaris, de sinònims,
locucions i frases fetes i homònims.
En paral·lel, Joana Raspall es va dedicar a escriure: poemes, prosa i
obres de teatre. Però els seus textos, per voluntat pròpia, van córrer
la mateixa sort que els seus treballs com lexicògrafa: anaven
directament al calaix. No va ser fins molt temps després que es va
decidir a publicar-los. I va ser en aquests anys, a finals dels noranta i
en la primera dècada d’aquest segle, quan apareix el gruix de la seva
obra: gairebé una vintena de llibres de poemes per a nens, mitja dotzena
de poemes per a adults, contes i obres de teatre. “Una caçadora de
paraules que va dedicar la seva vida als nens”, la defineix el seu nét.
Sempre va veure la poesia com una eina en l’educació dels sentiments.
Li agradava estar amb els nens. Va visitar nombroses escoles i moltes
altres la van visitar a ella en els últims anys, quan li era difícil
desplaçar-se.
La seva poesia arribava fins ara a les escoles en text imprès, però a
partir d’aquest moment podrà valer-se també del suport electrònic. És
només un primer pas d’un projecte que Ernest Cauhé vol portar molt més
enllà. Va tenir la idea fa dos anys, va aconseguir finançament gràcies a
un ‘Verkami’ i el suport d’institucions i fundacions com Catalunya
Cultura. “Va ser la primera persona que ens va venir a veure. El temps
se li acabava. ‘Necessites un soci tecnològic’, li vam dir. I ho vam
aconseguir”, recorda la directora de la Fundació, Gemma Sendra.
Ara Ernest Cauhé ja prepara una sèrie d’animació i la traducció a
l’anglès. “És una idea petita però replicable, que es pot traslladar a
altres autors”, sosté. “No és literatura digital però tampoc és
literatura digitalitzada. És un intermedi, una aplicació de lectura,
però també d’aprenentatge “, resumeix Laura Borràs.
Foto: G.V
premisbaldiri
Sota el nom de Nadal
“Jo sóc un vers que sols en tu pren vida”.
Sant Feliu Innova
appocalipsi.cat
Time Out Barcelona