"Coneguem Joana Raspall! amb el seu nét @ernestcauhe i @LauraBorras #DMP #dmp_cpnl @lletres @quellegeixes #poesia
En la presentació del llibre "Ricard Clausells: el pintor i el poeta"
En la presentació d'un llibre sobre Ricard Clausells, no podia faltar-hi la col·laboració de la Comissió Organitzativa del Premi Martí Dot per una raó essencial: Ricard Clausells va ser veí de Sant Feliu durant la major part de la seva vida i, a més de pintor, també era poeta; per això el podem considerar ben nostre.Som molts els qui el vàrem conèixer i podem recordar-lo clarament. Encara em sembla veure'l passar pel carrer Vidal i Ribas on ell també residia...Era una figura més aviat menuda, d'aspecte senzill i retret, de tracte correctíssim i amb certa timidesa.La seva casa primitiva tenia un hort o pati que feia cantonada al carrer Pi i Margall; des de fora es veia una figuera i altres arbres fruiters. Els anys que hi va viure sol, després de la mort de la seva mare, podíem veure'l sovint traient el cap per sobre la paret de tanca i mirant el carrer. Devia ser un descans en la seva feina.Quan va casar-se, ja gran, va construir una altra caseta a l'extrem del pati, amb entrada pel carrer Pi i Margall, i va llogar la que abans habitava, aquella del carrer Vidal i Ribas d'ampla ventalla de vidres clars darrera els quals solia exposar, abans, les obres acabades de fer.Recordo haver-hi vist una gran Judit d'aspecte hieràtic dins la seva túnica blanca, sostenint l'espasa ensangonada en una mà i el cap d'Holofernes a l'altra. Als meus pocs anys, aquella figura resultava impressionant.Recordo també un gran quadre del baptisme de Jesús per Sant Joan; les figures eren dolces i expressives. El mateix Sr. Clausells, content de la seva obra, em feia notar, un dia, el detall de la contracció dels dits del peu del sant, com si s'afermessin sobre la pedra humida per no relliscar.Allà havia exposat també diversos retrats de persones santfeliuenques conegudes, entre els quals hi havia el meu pare, que acabava de morir, i que tinc a casa en lloc preferent.Vaig tenir ocasió d'anar sovint a casa seva amb motiu de recollir els seus versos per publicar-los a la revista "Claror", que editava l'Escola de Declamació Miquel Rojas, on jo també col·laborava. En aquelles visites, la seva esposa, la Sra. Pepita, que era amabilíssima i molt animada, ens rebia a mi i a l'amiga que a vegades m'acompanyava, i mentre el Sr. Clausells anava a cercar dalt els seus originals o els preparava, ells ens feia uns moment de concert de cant i piano que executava molt bé.A més del piano tenien harmònium de dos teclats, i les parets de la saleta eren plenes de quadres entre els que hi havia el retrat d'un militar, el pare de la Sra. Pepita, i presidint l'espai més gran, el tapís que representava Norma al bosc, voltada de sacerdots, en una cerimònia dels antics celtes.Un dia, quan el Sr. Clausells va tornar a la sala amb els seus versos, duia, a més, una llibreta esgrogueïda, i molt tímidament, amb aquell aire d'ingènua bondat que tenia, ens va oferir llegir-nos un poema que no havia publicat mai perquè, deia, era massa llarg i massa dramàtic.Es tractava d'una història típicament romàntica, característica, d'amors contrariats, de separació i desesperança.No us la sabria explicar, perquè vaig quedar suspesa escoltant l'home que llegia amb veu insegura, trencada per l'emoció, trasbalsat ell mateix per la força tràgica que volia donar a la seva pròpia creació. Tenia les mans tremoloses i els ulls negats. Va haver d'interrompre la lectura i es va mostrar confús, com si demanés excuses per haver-se emocionat.Allò em va commoure profundament. Tenia al davant un artista, un poeta que es mostrava càndidament apassionat i sensible, i que als meus ulls prenia tota una altra dimensió que aquell homenet gris i cerimoniós que veia passar pel meu carrer Vidal i Ribas.He volgut fer vostres els meus records, perquè conegueu i estimeu una mica més de prop la figura d'aquest pintor i poeta que fou el nostre veí Ricard Clausells.Ara, escolteu, si us plau, alguns fragments dels seus poemes, com ens dirà Jaume Giralt.
Gràcies
Joana Raspall i JuanolaSant Feliu de Llobregat21 de juny de 1990
Un món de poesia
L’app de Joana Raspall Aplicació gratuïta disponible per a dispositius IOS a AppStore i Android a GooglePlay
Desenvolupador: Ernest Cauhé / Tics Mediàtics www.unmondepoesia.cat
Avui us presentem una aplicació mòbil que ens ha agradat moltíssim. Abans que res perquè la protagonista és la nostra estimada Joana Raspall. I sobretot perquè és una app molt ben dissenyada on podreu fer coses fascinants. Les il·lustracions, la música, les veus, els textos... tot és tan bonic i màgic com els poemes de la Joana. Us ho passareu molt bé jugant, i no tan sols amb les paraules! Demostreu les vostres habilitats per a salvar del foc els llibres de la biblioteca, per a caçar paraules amb un salabret, per a exercitar la memòria associant textos i imatges, per a completar poemes... I, sobretot, demostreu que sou uns bons rapsodes: graveu-vos en el Vídeo recitador i feu uns vídeos com si fóssiu recitadors de poesia professionals!
Tria: Cavall Fort

Aquestes
cançons les interpretaran reconeguts cantants i cantautors que a més
d’aportar una gran qualitat faran que “De poetes, cançonetes” esdevingui
una fita única i un esforç col·lectiu per difondre la cultura catalana
d’una forma atractiva entre els més petits i petites de la casa.