Recull de 4 tankes del llibre Instants de Joana Raspall
Sense comprendre
com ni per què navego,
hisso la vela.
Potser vent i gavines
em triaran les rutes.
II
Accepto l’”ara”.
Hi ha quelcom tan terrible
o bé tan simple
en l’enigma de viure,
que deu ser veritable.
III
Si pogués perdre’s
un bri d’amor, al Cosmos,
resultaria
inútil fullaraca
el ric dolor de viure.
IV
Quan l’amor dóna
el seu dolç pa i el tastes,
ja no en vols d’altre.
Si no te l’oferissin,
la fam seria eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada