Mascaró de proa
dissabte, 1 de juliol de 2017
L'obra poètica de Joana Raspall es continua reeditant com mai
(La nova edició de Barcanova)
Tres anys després de
la seva mort -recordem que Joana Raspall
va morir l'any 2013 quan n'havia complert cent- la seva obra es continua
difonent, reeditant i sobretot llegint amb fervor. Dins la literatura poètica
per a nois i noies mai s'havia observat un fenomen de tanta amplitud. No hi ha
escola on no es llegeixin o es recitin els seus poemes. La febre Raspall ha
captivat els joves lectors que s'han fet ben seva l'obra poètica d'aquesta autora.
Petits poemes per a nois i noies és el primer llibre de poesia que la poeta Joana
Raspall va escriure i que Daimon va publicar l'any 1981, amb il·lustracions d'Andreu Vallvé, i
que ara reedita i per tant recupera l'Editorial Barcanova en una edició de luxe
que és un autèntic regal que no ens cansarem de recomanar. El llibre és
il·lustrat, en aquesta ocasió, magníficament, per Núria Feijoó.
(Primera edició de 1981)
Joana Raspall va publicar Petits poemes per a nois i noies l'any 1981. Era el seu primer
llibre de poesia infantil. En aquells moments ella
tenia 68 anys! El llibre va ser molt ben rebut però no va tenir continuïtat ja
que l'autora no va escriure cap més llibre per a nois i noies fins l'any 1996,
quinze anys després d'aquest primer títol, en què l'editorial Baula va publicar
el seu segon llibre titulat Bon dia,
poesia! La Joana tenia, doncs, 83 anys! I, aleshores sí, als vuitanta-tres
anys la seva capacitat creadora ja no va tenir aturador: només un any més tard
-el 1997- La Galera publicava Degotall de
poemes, i un any després -el 1998- tres editorials li publicaven un llibre
cadascuna: La Galera, Com el plomissol; Baula,
Pinzellades en vers; i Publicacions
de l'Abadia de Montserrat, Versos amics.
Dos anys més tard -el 2000- Publicacions de l'Abadia de Montserrat hi torna amb
Serpentines de versos. I dos anys
després -el 2002-, La Galera
publicava Escaleta al vent i al 2003,
Baula treia Font de versos i La Galera, A compàs dels versos. Al 2004, quan
l'autora en complia noranta-un, Publicacions de l'Abadia de Montserrat tancava
definitivament la publicació de la seva obra poètica per a infants amb Concert de poesia. Per tant, entre el
1996 i el 2004, és a dir, en vuit anys, havien aparegut deu reculls de poemes.
A partir de la seva mort s'han anat reeditant alguns
d'aquests llibres així com reculls diversos de poemes com El meu món de poesia (El Cep i la Nansa, 2001) o bé Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any (Editorial Mediterrània, 2013). També s'han publicat antologies dels seus poemes com les de Pagès
Editors/Nandibú -Bestiolari de Joana Raspall (2014) i Olor de maduixa (2016).
L'editorial Takatuka ha publicat una magnífica versió del poema
"Podries", il·lustrat per Ignasi Blanch. Finalment, fins i tot en el món
multimèdia han sorgit innovadores
aplicacions per acostar de forma interactiva i participativa la poesia
d'aquesta autora al món dels infants. L'última aparició d'una nova
reedició és
la que comento avui Petits poemes per a
nois i noies que era totalment introbable i que Barcanova ofereix als
lectors.
(Il·lustració de Núria Feijoó)
Petits
poemes per a noies i noies
Es tracta
d'un recull de 50 poemes ben diversos i publicats un darrera l'altre sense cap
classificació en blocs. La poesia d'aquest primer recull de Joana Raspall ja defineix el seu interès per uns
temes concrets entre els quals sobresurten per damunt de tot els que fan
referència a la natura, als animals, a les flors, a les estacions de l'any, al
camp, als fenomens meteorològics… temes que Joana
Raspall ja no abandonarà mai més en la seva dotzena de
llibres publicats a partir d'aquest.
Pel que fa
als animals, el recull presenta un "bestiari" ben divers i amb
descripcions atractives. Hi trobem: L'esquirol,
La granota, El ratolí, L'oreneta, El cant dels grills, Gat i gos, El cigne, El
cuc de seda, La
papallona. Ell tractament que en fa l'autora és una mostra del bon
humor i de la fina ironia que serà habitual en ella en posteriors reculls.
Vegem-un una mostra:
La granota
El peixet vermell
diu a la granota:
-M'atipa el teu cant
d'una sola nota!
La granota salta
i amb aire sorrut
li respon: -Enveja'm!
pitjor tu, que ets
mut!
El ratolí
Dins el cau del
ratolí
hi ha trossets de pa
amb formatge;
són per ell i no per
mi.
El seu cau és tan
petit
que jo mai no puc
entrar-hi;
només puc posar-hi
el dit,
però de seguida el
trec,
que no es pensi que
és salsitxa
i el mossegui i
faci: "nyec!".
Les flors
reben sempre un tractament rellevant i poètic. Acostumen a ser poemes escrits
amb delicadesa i tendresa, sense abandonar però la gràcia i l'alegria… És el
cas, per exemple, de La margarida
Estimo l'amic,
estimo l'amiga,
estimo l'amor
i la margarida
que esfullo entre
els dits
preguntant:
-M'estima?
Ara diu que sí…
ara diu que no…
Quan em diu mentida?
(Il·lustració de Núria Feijoó)
Encara
que no vagi directament de flors, hi ha dos poemes que les esmenten: El camp florit i El jardiner. Aquest últim és tot un poema d'amor. També és una bon
poema d'amor el que porta per títol: Amoretes:
-Si tu m'estimessis,
li diu el galant,
series princesa d'un
màgic palau.
Tindries serventes,
sedes brillants,
jardins amb fonts
clares,
perfums i regals.
-No cal tantes
coses.
T'estimo galant,
perquè tens bon aire
i tens el cor gran.
El món de
les lletres, de les paraules… és expressat i definit clarament com un dels
àmbits més estimats per l'autora. En tenim diverses mostres: Les síl·labes, Els amics del poeta, Festa al
meu estudi o bé La paraula, que
diu així:
Pel camí que jo
passava,
caminet amunt i avall,
he perdut una paraula
d'or cisellat.
L'ocell prou passa i repassa
i m'ofereix el seu
cant;
la magnòlia em dóna
aromes
de l'arbre estant;
l'aire manyac m'acarona
i el salze plora com
jo,
que enlloc no es
troba la meva
paraula d'or.
(Il·lustració de Núria Feijoó)
També és
i serà habitual en la poesia de Joana Raspall
parlar, directament o indirecta, de valors i de sentiments. Són sempre valors i
sentiments molt positius i optimistes amb la intenció d'enriquir i formar els
lectors. Alguns d'aquests valors vénen donats en forma de missatges molt
concrets, com el que trobem en el poema Amoretes
que ja hem vist. O bé El cant dels grills
on un pobre que no té res reconeix que encara li sobren coses i, per tant, que
malgrat tot és prou ric.
La
constant reedició dels llibres de poesia de Joana
Raspall no té aturador perquè és una poesia que agrada als
nois i noies, primer perquè l'entenen, i també perquè els parla de coses que
ells coneixen i ho fa amb un llenguatge amè i divertit. Però sobretot perquè a
través dels seus poemes transmet als lectors una enorme complicitat i una bona
dosi d'emoció i sensibilitat per les petites coses.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada