dilluns, 20 de març de 2017
Posem-nos al seu lloc
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.
Avui us recomano un llibre molt especial.
Un poema il·lustrat, que parla dels refugiats.
Us heu parat mai a pensar que el
color de la pell, la llengua, el menjar, la roba, els jocs... tot plegat no és
més que una simple coincidència? Que tot podria ser diferent si haguéssim
nascut en un altre lloc? Podríem viure millor o pitjor, podríem ser més o menys
feliços del que som, però tot i així, seguiríem sent el mateix. Una persona.
Podries és una preciosa poesia de Joana Raspall publicada l’any 1998 dins el
recull Com el plomissol. Malgrat la distància en el temps, el tema que toca
és tristament actual. Els refugiats. Tots aquests nens i nenes que han hagut de
deixar enrere les seves cases forçosament. I encara més enllà, parla de la
casualitat, del destí, de la felicitat i de la solidaritat. Aquests valors que
tanta falta fan avui dia. I com sempre, la gran virtut de l’enyorada la
poetessa, ho sabia fer amb un llenguatge senzill i proper, entenedor i bonic.
Les il·lustracions de l’Ignasi,
treballades amb la tècnica de la serigrafia, són d’una bellesa plàstica
exquisida. El seu domini de les ombres em meravella. L’expressivitat de la qual
aconsegueix dotar els personatges, tant en l’alegria com en la por, és
sensacional. Un àlbum ple de color, que ha sabut copsar el to d’aquests versos
tan especials i que es presenta en una edició magnífica que el converteix, en
un títol ideal per regalar, però sobretot, en un llibre per llegir,
compartir i conversar plegats, petits i grans.
…………………………………..
Blog:
Poesia infantil i juvenil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada