Torredembarra sur mer
3 (altres) poemes de Nadal: Joana Raspall i Salvador Espriu
Posted on 13 Desembre 2013
Viure és un Nadal
entre el poc i el massa.
És un foc que cal
encendre’l amb traça.
En
el marc de la commemoració del centenari del naixement de Joana Raspall
(1913-2013) -i pocs dies abans de la seva mort-, editorial Meditàrrania
li publicava Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any, que aplega sis poemes ja publicats en anteriors volums i d’altres inèdits.
Un Nadal que neix, enmig d’una melodia bastida de silencis:NON-NON DE NADAL T’ompliré el bressol de palleta fina sense gens de boll, sense gens de pols. Encendré un bon foc perfumat d’espígol per fer-te el son dolç. Cobriré el teu cos amb llençol blanquíssim mig teixit amb glòria, mig cosit amb creus. Et faré de flonjos borrallons de llana un mantell pels peus. Et cantaré un bres amb la veu més dolça, i quan ja t’adormis et besaré el front. Després, de puntetes, tancaré la porta perquè no et desvetllin els sorolls del món
I un Any Nou també d’infants, de sons íntims:
BON ANY NOU! Campanetes de Nadal, lluïssor de guarnitures i un pessebre angelical fet per mans de criatures. Un avet al menjador, al portal o bé a la sala; un gran lot del bo i millor damunt del bufet s’instal·la. Mentre escumeja el xampany a les copes dringadisses, ens desitgem un bon any i unes festes ben felices.
Més roses per aquest ramell de poemes Nadalencs.
ResponEliminaPetonets.