Casa Bonaventura Raspall
dimecres, 20 de febrer del 2019
Casa Raspall i Joana Raspall.
Dimarts 19 de febrer a les 18:10h i divendres 22 de febrer a les 11:15 a La 2
dissabte, 9 de febrer del 2019
Selecció de Haikus entre ells els uns de la Joana Raspall
Presentació del llibre Llum a les golfes a cura de D. Sam Abrams, que tindrà lloc a l’Ateneu Barcelonès (c/ de la Canuda, 6) el dimecres 20 de febrer, a les 19h del vespre.
Un article a Ara de Jordi Nopca.
M'extranya que havent un número considerable haikus de la Joana Raspall, en el llibre i que agafa un d'ella com un dels 10 memorables, no la anomeni en tot l'article. Autora que té 3 llibres de Haikus.
Un article a Ara de Jordi Nopca.
M'extranya que havent un número considerable haikus de la Joana Raspall, en el llibre i que agafa un d'ella com un dels 10 memorables, no la anomeni en tot l'article. Autora que té 3 llibres de Haikus.
Llum a les golfes
Una antologia del haiku modern i contemporani català
Col·lecció:
Número de la col·lecció:
04
Nombre d'edició:
1a
Data de publicació:
11/01/2019
ISBN:
978-84-949066-7-1
Format:
14,5 x 21,5 cm
Pàgines:
383
Enquadernació:
rústica amb solapes i guardes
PVP:
22.00 €
La primera antologia de més d’un segle de haikus catalans
Des de Joan Salvat-Papasseit i Josep M. Junoy, fins a Sílvia Bel Fransi, Susanna Rafart, Abraham Mohino i Jordi Mas López, passant per Salvador Espriu, Joan Alcover, Tomàs Garcés, Màrius Torres, Rosa Leveroni, Montserrat Abelló, Joana Raspall, Josep Palau i Fabre, Enric Sòria i tants d’altres, són molts els poetes de casa nostra que s’han interessat per la forma poètica d’origen japonès més coneguda per la seva concisió: el haiku. Però fins ara no n’existia una antologia. El poeta, assagista i crític D. Sam Abrams ha fet una selecció de 112 anys de producció poètica de haikus a les terres de parla catalana.
Etiquetes de comentaris:
critica,
haiku,
Joana Raspall,
llibre,
presentacio
dimecres, 23 de gener del 2019
Nou lloc amb el nom de Joana Raspall
Avui http://unmondepoesia.cat s’estrena (atenció!) en una Clínica Dental. A can @DentalDrCauhe han batejat com a Sala Joana Raspall la sala d’espera dels joves pacients d’odontopediatria i l’han decorat amb les nostres il.lustracions. Ara sí que somriurem de valent! – en RENFE Sant Feliu de Llobregat
Amb sabates de molsa
Critica i fitxa a Faristol
Novembre 2018 Nº 88
https://www.clijcat.cat/faristol/critica/Amb-sabates-de-molsa-Poemes-amb-sentiments-de-Joana-Raspall?fbclid=IwAR3Les6J3csB2dPy6KRN9zlqimJqHx-sWDIWxbPxN24EvK9C8YmQ1xMTOLA
Novembre 2018 Nº 88
https://www.clijcat.cat/faristol/critica/Amb-sabates-de-molsa-Poemes-amb-sentiments-de-Joana-Raspall?fbclid=IwAR3Les6J3csB2dPy6KRN9zlqimJqHx-sWDIWxbPxN24EvK9C8YmQ1xMTOLA
Amb sabates de molsa. Poemes amb sentiments de Joana Raspall
Amb sabates de molsa. Poemes amb sentiments de Joana Raspall és el tercer volum de l’antologia poètica sobre aquesta autora elaborada per Josep Maria Aloy. En aquesta ocasió es recullen cent divuit poemes sobre sentiments, que s’acompanyen, com en els llibres precedents, amb les il·lustracions d’Anna Clariana. En el pròleg, escrit per l’escriptor i professor Pere Martí, se’ns presenta el potencial inqüestionable de l’obra poètica de Joana Raspall com a eina pedagògica, social i artística. Les tres pàgines introductòries del manresà Aloy són una excel·lent síntesi de la figura d’aquesta poetessa al servei del poble que ofereixen una nota biogràfica, un recompte i una classificació dels més de sis-cents poemes escrits ja en plena maduresa d’aquesta amant de les paraules, així com un repàs de la seva obra que passa per l’anàlisi de temes i d’alguns dels seus versos més representatius.
Si en els volums precedents es recollien poemes sobre bestioles, a Bestiolari de Joana Raspall (2014), o sobre arbres, plantes, flors i fruits, a Olor de maduixa (2016), en aquesta ocasió a Amb sabates de molsa (2018) els protagonistes són les emocions i els sentiments. L’antologia s’ordena alfabèticament pel títol de cada poema i es conclou amb unes pàgines on Aloy evidencia la complicitat entre l’obra de Raspall i la tradició poètica catalana, i com els sentiments i temes més íntims es transformen en universals. La proposta s’acompanya de tots els elements necessaris per ser un bon treball antològic: una excel·lent selecció de poemes, un ampli llistat de referències i de la procedència de cada poema i una edició acurada. Cal reconèixer, doncs, el bon treball del recopilador i dels editors en aquesta ordenada edició que ens ha permès gaudir de la màgia dels versos a través d’experiències vitals i personals de Joana Raspall, que ara podem compartir gràcies a «uns follets amb sabates de molsa que ens han fet més tou el camí».
Cristina Correro
Fitxa

Amb sabates de molsa. Poemes amb sentiments de Joana Raspall
Escriptor/a: RASPALL, Joana
Il·lustrador/a: Anna Clariana
Selecció: Josep Maria Aloy
Lloc: Lleida
Editorial: Pagès Editors
Col·lecció: Nandibú Singular
Pàgines: 144
Any: 2018
ISBN: 978-84-1303-026-5
Edat: d´interès general
dissabte, 12 de gener del 2019
dissabte, 5 de gener del 2019
Resenya del llibre Solcs
Resenya feta per Pere Martí a les revistes:
El 3 de Vuit de Vilafranca.
El 3 de Vuit de Vilafranca.
El 9 Nou" de Vic: (7-12-18), al suplement
“El 9
Magazín”, p. 9.
"El Vallenc" de l'Alt Camp: (7-12-18),
p. 40.
”Nova Conca" de la Conca de Barberà: (14-12-18), p. 29.
Parlem de llibres
Pere Martí i Bertran
Art i
poesia de bracet
L’any Joana Raspall va deixar un reguitzell de propostes
i activitats de tota mena. Algunes, com la que presentem, en el camp de l’art,
ja que diversos artistes van interpretar poemes de la Joana, com és el cas de
la Conxi Rosique (Barcelona, 1961), mestra d’Educació Visual i Plàstica, autora
de materials didàctics diversos i artista plàstica. Arran de la descoberta del
volum Arpegis. (Abadia Editors, 2004)
de Joana Raspall, Rosique comença a treballar plàsticament els haikus que
conté. Del treball en surten un parell d’exposicions (Solcs i Solcs II), que es
van poder veure en diverses ciutats catalanes. I de les exposicions, n’ha
sortit el volum Solcs, que enguany ha
editat Gregal. Consta de cinquanta haikus, tots provinents del volum esmentat,
acompanyats de cinquanta dibuixos, un per a cada poema. Es tracta d’un conjunt
de grafismes formats per línies de tinta negra sobre fons blanc, fetes amb
pinzell, punta fina i en alguna ocasió llapis i tot, i que majoritàriament
representen elements naturals: flors, arbres, fulles, terres, onades... També
els podríem qualificar de geometries vegetals o naturals. En la majoria dels casos es tracta de
combinacions plenes de vida, ja que les línies sembla que es moguin o que
flotin en un món a cavall entre la fantasia i la realitat. Semblen, com apunta
el títol, solcs sobre el paper, com els solcs que deixa l’arada a la terra o el
pas dels anys a la pell, i transmeten una sensació de pau, d’equilibri,
d’eurítmia, de compenetració amb la natura, que lliga extraordinàriament amb
els haikus de la Joana, inspirats en els haikus clàssics japonesos, tot i que
se n’allunyen, com ella mateixa apunta a la presentació del volum Arpegis, en un aspecte: la
subjectivitat. Hi afegeix, però, que aquesta subjectivitat li ha servit “per
fer del cor i del pensament, paraula.”
(p. 5). Gosaria dir que una subjectivitat interpretativa semblant de la
Conxi Rosique ha aconseguit que el cor i el pensament esdevinguin imatge i que
es creï una simbiosi d’allò més aconseguida. Com diu Imma Cauhé Raspall, a la
presentació de Solcs, “Ambdues obres
han necessitat d’una gran elaboració per a poder aconseguir aquest resultat
final de síntesi.” (p. 9) I no ho dubtem, perquè els dibuixos són d’una
precisió, d’un detallisme, d’una delicadesa molt propis de la cultura oriental
(no ens ha pas de fer estrany que alguns ens recordin mandales). Els poemes, ja
coneguts de molts lectors, també tenen una precisió, una riquesa, una bellesa i
una dificultat que els converteixen en petites joies de la literatura catalana.
Títol: Solcs
Autora: Joana Raspall
Il·lustradora: Conxi Rosique
dissabte, 29 de desembre del 2018
Tot Lleida, article sobre carrer Joana Raspall
Els quatre carrers de Lleida ja llueixen les noves denominacions que substitueixen els anteriors noms franquistes
La Paeria ha col·locat provisionalment vinils damunt de les plaques velles a l'espera de disposar de les definitives
ACN Lleida .- L’Ajuntament de Lleida ha dut a terme el canvi de nom dels quatre carrers dedicats a persones vinculades amb el franquisme per les noves denominacions que la Paeria ha donat a aquestes vies, tal com es va comprometre l’alcalde Fèlix Larrosa.
D’aquesta manera, ja es poden llegir a les plaques d’aquests carrers els noms de Rosa Parks, Joana Raspall, Germanes Mirabal i Dolors ‘Lolín’ Sabaté, que substitueixen els d’Alcalde Recasens, Alcalde Areny, Germans Recasens i Sangenís Bertran, respectivament. De forma provisional, la Paeria ha col·locat uns vinils amb les noves denominacions damunt de les antigues plaques, a l’espera de poder disposar en els pròxims mesos de les definitives amb els nous noms.
Larrosa ha dit que l’actuació suposa un “exercici de responsabilitat” pel que fa a “salut democràtica”.Els carrers Rosa Parks, Joana Raspall, Germanes Mirabal i Dolors ‘Lolín’ Sabaté de Lleida ja llueixen les noves denominacions, que substitueixen els noms d’Alcalde Recasens, Alcalde Areny, Germans Recasens i Sangenís Bertran, respectivament.
Des del 14 de desembre ja són oficials els nous noms dels quatre carrers, tots dedicats a dones, que substitueixen d’aquesta manera els que tenien fins ara, dedicats a persones que van estar vinculades amb el franquisme.
Provisionalment, la Paeria ha dut a terme el canvi de noms amb la col·locació de vinils amb les noves denominacions damunt de les plaques existents a l’espera de rebre entre els pròxims tres o quatre mesos les plaques definitives per poder-les instal·lar als respectius carrers, segons ha explicat l’alcalde de Lleida. Fèlix Larrosa ha dit que l’actuació suposa “un exercici de responsabilitat” pel que fa a “salut democràtica”.
Larrosa ha explicat que la col·locació dels vinils amb les noves denominacions s’ha dut a terme després que la Paeria hagi enviat més de 930 cartes als veïns i establiments dels carrers afectats per informar-los del canvi de nom del carrer, així com dels tràmits que poden formalitzar en diferents organismes o institucions com ara Correus per comunicar el canvi de nom del seu domicili o negoci.
Malgrat que l’alcalde Larrosa hagi accedit al canvi de nom d’aquests quatre carrers, des de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme consideren que la mesura no és suficient i segueixen reclamant a la Paeria la substitució d’altres cinc noms de carrers de la ciutat que també estan dedicats a altres persones que també van tenir algun tipus de vinculació amb el règim franquista. Larrosa va accedir a la retirada dels quatre noms que s’havien posat durant la dictadura, mentre va decidir mantenir els altres cinc que s’havien establert ja durant l’etapa democràtica.
Etiquetes de comentaris:
article,
carrer,
diari,
Sobre Joana Raspall
divendres, 28 de desembre del 2018
Carrer Joana Raspall a Lleida
Segre.com
28-12-2018
La Paeria comença
a reemplaçar els noms franquistes de quatre carrers
·
S.
COSTA D./ M. MARQUÈS
Les
antigues denominacions encara segueixen en alguns senyals || Col·loca un vinil
amb el nom de les dones que els substitueixen sobre les actuals plaques
L’ajuntament ha començat aquesta
setmana a reemplaçar els noms dels carrers Alcalde Recasens, Alcalde Areny, Germans
Recasens i Sangenís Bertran pels de Rosa Parks, Joana Raspall, Germanes Mirabal
i Dolors Lolín Sabaté, respectivament, després que l’alcalde Fèlix Larrosa
anunciés el novembre passat que suprimiria els primers noms per la seua vinculació
b la rebel·lió militar que va provocar la Guerra Civil el 1936 o perquè van
col·laborar amb la dictadura franquista.
Malgrat que fa un mes que es va
anunciar el canvi i més de dos setmanes des que es van donar a conèixer les
noves denominacions, el canvi total no s’ha completat i hi ha algunes vies que
encara conserven els dos noms, ja que el el consistori encara no ha canviat
totes les plaques.
...............
“Seguirem amb Alcalde Areny als
nostres productes”
Els veïns i comerciants dels carrers
afectats pel canvi de nom van acollir amb divisió d’opinioms el canvi de nom.
“Nosaltres continuarem utilitzant
Alcalde Areny als nostres sobres, papers i productes tres anys més, fins que
ens jubilem”, va dir una comercianta.
D’altra banda, un veí va dir que “em
sembla molt bé que canviïn el nom franquista i posin el d’una dona, però
haurien d’haver fet una consulta als veïns i informar com es faran els canvis
en el cas de Correus, per exemple”.
Una altra veïna es prenia el
canvi amb més humor, al·legant que “quan venien familiars de fora de Catalunya
no sabien pronunciar Areny i ara tampoc no sabran dir Raspall, però ens sembla
molt bé el canvi”.
Etiquetes de comentaris:
article,
carrer,
Sobre Joana Raspall
dissabte, 22 de desembre del 2018
pròximament a tv33
No ens diuen la data de la retrasmisió, hem d'estar alerta.
DISSABTE, 10 DE NOVEMBRE, A LES 23.44
DISSABTE, 10 DE NOVEMBRE, A LES 23.44
El 33 estrena el programa "Inèdits" amb una entrevista a Miquel Martí i Pol
Pròxims programes
Avui dia, aquests materials no són només un arxiu de vídeo, sinó que són documents històrics que formen part de l'arxiu identitari de la nostra cultura, en el sentit més ampli. "Inèdits" els posa ara a disposició de l'espectador i també dels estudiosos. Entre els primers capítols que s'estan produint trobem escriptors i poetes com Salvador Espriu, Joan Oliver, Joana Raspall, Josep Palau i Fabra, Leonard Cohen o José Hierro.
dimecres, 19 de desembre del 2018
El mal humor
Sento no haver vist aquest video fins avui. És el primer poema de la Joana que he vist amb llenguatge de signes.
Comunicant
Escola Garcia Lorca Data de publicació: 18 d’abr. 2013
Guardo tancats en un cofre de plata
tots els somriures que trobo pel món.
Si el mal humor m'ataqués algun dia
i els necessito, ja sabré on són.
Joana Raspall
(Font de versos)
Comunicant
Escola Garcia Lorca Data de publicació: 18 d’abr. 2013
Guardo tancats en un cofre de plata
tots els somriures que trobo pel món.
Si el mal humor m'ataqués algun dia
i els necessito, ja sabré on són.
Joana Raspall
(Font de versos)
HAIKU FROM IBERIA AND BEYOND: Poem by Joana Raspall
llibre Joana Raspall poemes i contes
Un llibre que encara podeu comprar si no el teniu.
Per fi no es posa el nom Joana Raspall a l'escola
Amb l’objectiu d’aconseguir un nou començament l’Escola Jovellanos ha canviat de nom i ara es dirà Escola de les Aigües. Ho ha decidit la comunitat educativa del centre en votació aquest dimarts a la tarda. El nom Escola de les Aigües ha aconseguit un total de 364 vots i la resta de propostes, Escola Carles Capdevila (83) o Escola Joana Raspall (54), han quedat finalment descartades entre un total de 32 possibles noms. El canvi de nom es produeix per la imatge que el centre ha anat arrossegant durant molts anys als barris del Baix Guinardó i de Gràcia. Els motius principals són haver estat una escola per a fills de militars i dependent del Ministeri de l’Interior, així com el fet que sigui un centre que té “matrícula viva”, en el qual pot ingressar-hi nou alumnat a mig curs. Tot plegat, diuen, els ha suposat un llast. Gràcies al canvi de nom, l’Escola de les Aigües vol reivindicar la renovació pedagògica en la qual es troba immers el centre.
https://beteve.cat/societat/escola-jovellanos-escola-de-les-aigues/
Marc Bermejo |
https://beteve.cat/societat/escola-jovellanos-escola-de-les-aigues/
Marc Bermejo |
dissabte, 15 de desembre del 2018
Entrevista a Radiovi Solcs
La tercera entrevista per l'obra de Joana Raspall que Pius Morera fa en aquest programa poetic.
Escolteu-la
12-12-2018
Escolteu-la
12-12-2018
Ahir, dimecres dia 12 de desembre de 2018, férem el dos cents vuitanta-dosè programa, el tretzè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre.
Una de les nostres convidades, Imma Cauhé Raspall, ha dut a terme una tasca ingent de divulgació de l’obra de la seva mare. Rastrejant la Xarxa, trobem molts rastres que certifiquen el que diem. Ens plagué moltíssim la seva gentilesa extrema i gràcies a ella vam tenir la joia d’entrevistar Joana Raspall i Juanola el 27 de febrer del 2013. Van ser dotze minuts inoblidables, irrepetibles, perdurables. Nasqué al barri de la Barceloneta de Barcelona, l’1 de juliol de 1913 i morí a Sant Feliu de Llobregat, on visqué tota la vida, cent anys després, el 4 de desembre de 2013. Fou moltes coses: poeta, lexicòloga, bibliotecària, mestra, activista i escriptora. Va viure per cultivar la llengua.
Deixeble de Carles Riba, entre d’altres. Després de l’ensulsiada de la Guerra Civil, es casà amb el metge Antoni Cauhé i Huguet, amb qui va tenir un fill i tres filles, una d’elles l’Imma. Autora de tres importants diccionaris, el de sinònims, el de locucions i frases fetes i el d’antònims i parònims, destaca sobretot en el terreny de la creació literària. Ha conreat diversos gèneres: teatre, novel·la i poesia i s’ha especialitzat en literatura juvenil i infantil. Creiem que és sobretot poeta, d’una gran sensibilitat, com ho demostra en els seus haikus i tankes, composicions d’enorme densitat poètica. Hauríem de reconèixer que és una autora relativament prolífica. Joana Raspall va promoure la creació del Premi Martí Dot de poesia per a joves. N’era, abans del decés, Presidenta d’Honor. La poeta que va merèixer guanyar-lo el 2012, Míriam Cano, va comentar: “Militant fins a l’últim instant”. Obtingué diversos Premis, com el de teatre Cavall Fort, per l’obra El Pou, i fou reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. També presentàrem Batec de paraules. Poesia lírica completa, llibre publicat per El Cep i la Nansa Edicions. Fou el segon homenatge que vam retre a Joana Raspall per la seva trajectòria literària, patriòtica i humana. Conté tant els poemaris per a joves com per a adults: Ales i camins (1991), Llum i gira-sols (1994), Arpegis (2004), Instants (2009) i Jardí vivent (2011), però també «un gruix de poemes nous», com es pot llegir al pròleg que va escriure Carme Arenas, que ens forneixen, segueix dient la prologuista, «de molts elements que ens permeten fer una lectura més profunda del corpus poètic de Raspall (…).». Fou la mateixa poeta que els distribuí en quatre apartats: Poemes de Nadal, Les arrels, Vivències i Punt i final. Hem de remarcar que els haikus van ser una part important de l’obra. Des que va començar a compondre’n, ho va fer sempre fidel a l’estructura japonesa, aconseguint donar l’aparença de senzill al que és complicat.
L’obra de Conxi Rosique (Barcelona, 1961), l’altra convidada, esdevé entre línies de tinta negra sobre fons blanc. És mestra especialista en Educació Visual i Plàstica, màster en Arts Plàstiques per la UB, coautora de diversos llibres de caràcter didàctic, coordinadora del Seminari Permanent d’Educació Visual i Plàstica de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona fins al 2015 i membre del Cercle de Belles Arts de Sant Feliu de Llobregat. Va ser Premi Nacional en Teoria i Investigació Educativa el 2006. Els grafismes en blanc i negre amarats d’abstracció obeeixen a principis plàstics d’eurítmia i d’equilibri lluny d’un cànon clàssic, fent palesa una cadència agosarada d’audàcia i d’espontaneïtat. Els haikus de Joana Raspall li van inspirar dues exposicions (2012). En elles, l’obra traspua una sensació que apareix i a l’instant s’esvaeix, quasi com tot el que és especial a la vida.
Una de les nostres convidades, Imma Cauhé Raspall, ha dut a terme una tasca ingent de divulgació de l’obra de la seva mare. Rastrejant la Xarxa, trobem molts rastres que certifiquen el que diem. Ens plagué moltíssim la seva gentilesa extrema i gràcies a ella vam tenir la joia d’entrevistar Joana Raspall i Juanola el 27 de febrer del 2013. Van ser dotze minuts inoblidables, irrepetibles, perdurables. Nasqué al barri de la Barceloneta de Barcelona, l’1 de juliol de 1913 i morí a Sant Feliu de Llobregat, on visqué tota la vida, cent anys després, el 4 de desembre de 2013. Fou moltes coses: poeta, lexicòloga, bibliotecària, mestra, activista i escriptora. Va viure per cultivar la llengua.
Deixeble de Carles Riba, entre d’altres. Després de l’ensulsiada de la Guerra Civil, es casà amb el metge Antoni Cauhé i Huguet, amb qui va tenir un fill i tres filles, una d’elles l’Imma. Autora de tres importants diccionaris, el de sinònims, el de locucions i frases fetes i el d’antònims i parònims, destaca sobretot en el terreny de la creació literària. Ha conreat diversos gèneres: teatre, novel·la i poesia i s’ha especialitzat en literatura juvenil i infantil. Creiem que és sobretot poeta, d’una gran sensibilitat, com ho demostra en els seus haikus i tankes, composicions d’enorme densitat poètica. Hauríem de reconèixer que és una autora relativament prolífica. Joana Raspall va promoure la creació del Premi Martí Dot de poesia per a joves. N’era, abans del decés, Presidenta d’Honor. La poeta que va merèixer guanyar-lo el 2012, Míriam Cano, va comentar: “Militant fins a l’últim instant”. Obtingué diversos Premis, com el de teatre Cavall Fort, per l’obra El Pou, i fou reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. També presentàrem Batec de paraules. Poesia lírica completa, llibre publicat per El Cep i la Nansa Edicions. Fou el segon homenatge que vam retre a Joana Raspall per la seva trajectòria literària, patriòtica i humana. Conté tant els poemaris per a joves com per a adults: Ales i camins (1991), Llum i gira-sols (1994), Arpegis (2004), Instants (2009) i Jardí vivent (2011), però també «un gruix de poemes nous», com es pot llegir al pròleg que va escriure Carme Arenas, que ens forneixen, segueix dient la prologuista, «de molts elements que ens permeten fer una lectura més profunda del corpus poètic de Raspall (…).». Fou la mateixa poeta que els distribuí en quatre apartats: Poemes de Nadal, Les arrels, Vivències i Punt i final. Hem de remarcar que els haikus van ser una part important de l’obra. Des que va començar a compondre’n, ho va fer sempre fidel a l’estructura japonesa, aconseguint donar l’aparença de senzill al que és complicat.
L’obra de Conxi Rosique (Barcelona, 1961), l’altra convidada, esdevé entre línies de tinta negra sobre fons blanc. És mestra especialista en Educació Visual i Plàstica, màster en Arts Plàstiques per la UB, coautora de diversos llibres de caràcter didàctic, coordinadora del Seminari Permanent d’Educació Visual i Plàstica de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona fins al 2015 i membre del Cercle de Belles Arts de Sant Feliu de Llobregat. Va ser Premi Nacional en Teoria i Investigació Educativa el 2006. Els grafismes en blanc i negre amarats d’abstracció obeeixen a principis plàstics d’eurítmia i d’equilibri lluny d’un cànon clàssic, fent palesa una cadència agosarada d’audàcia i d’espontaneïtat. Els haikus de Joana Raspall li van inspirar dues exposicions (2012). En elles, l’obra traspua una sensació que apareix i a l’instant s’esvaeix, quasi com tot el que és especial a la vida.
Etiquetes de comentaris:
entrevista,
llibre,
presentacio,
radio
Subscriure's a:
Missatges (Atom)











