aquest any haurien fet 107 i 122 anys respectivament.
Els seus descendents, els tenim a la nostra memòria.
Sobreviure
S’oposen als meus ulls
miralls decebedors.
Garlandes de records
m’afeixuguen el coll
quan retorno a les illes
i em donen benvinguda
opaques veus amigues.
L’huracà vorejà
només la meva barca,
i les aigües amargues
no volgueren obrir-se.
Sols m’engolí la por.
I, nàufrag sense tràgic
destí, vaig sobreviure
al propi desencant
sense esforç, sense mèrit,
només sobrevivint.
Joana Raspall 1977
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada