Premi Vida activa La Caixa

Josep Maria ALOY BOSCH
El nostre amic i estudios dels poemes de Joana Raspall, amb la seva observació i dedicació a les lletres i a l'ensenyament, ha pogut arribar a una conclusió, gràcies als poemes de la autora. I per això pot aconseguir el premi "Vida activa de La Caixa"

.................

La meva experiència al projecte PUNTAL

Vaig entrar al PUNTAL perquè n'havia sentit a dir coses interessants: que era un grup de mestres jubilats que amb l'ajuda d'alumnes de batxillerat voluntaris donaven suport escolar a nens i nenes que necessitaven un ajut perquè si no no tiraven endavant. Un feina molt llaminera, certament, per a qui s'ha dedicat a l'ensenyament i que un cop jubilat i alliberat de la feina obligatòria vol continuar fent-la però de forma voluntària.

Això s'esdevé a Manresa i el projecte PUNTAL ha donat suport durant els últims anys a centenars d'alumnes sobretot de Primària, durant dos dies a la setmana, un cop ha sonat el timbre de les cinc de la tarda. La selecció dels alumnes la fan els tutors però PUNTAL els demana que cada alumne compleixi amb uns mínims compromisos, que signaran tant els alumnes com els seus pares. Creiem que el rigor i la serietat no han d'estar renyits amb les tasques d'ajuda i de suport. Al contrari. Amb el temps he estat testimoni de l'esforç que fan els alumnes dos dies a la setmana just quan ja porten tota una jornada a l'escola. No hi ha res per a ells més estimulant que els felicitis per allò que fan ben fet. Estan massa habituats a no rebre elogis i a ser, més aviat, els "abandonats" enmig d'una classe de trenta alumnes.

Com a mestre jubilat tinc al meu càrrec l'organització d'un grup format per cinc batxilleres amb tres alumnes cada una d'elles. He fet amb l'equip de jubilats la reflexió sobre per què són batxilleres generalment les que col•laboren en aquest projecte. Però aquest seria un altre tema que ens portaria massa lluny. Tinc, per tant, uns quinze alumnes que dos dies a la setmana allarguen voluntàriament l'horari escolar durant una hora i mitja per rebre un ajut que de mica en mica es va convertint en un estímul per aprendre millor i saber afrontar les tasques escolars amb més atenció i, és clar, amb més alegria.

Amb més alegria, també? Doncs sí, perquè saben pue es queden perquè els ajudem, perquè els ensenyem no a resoldre els problemes i els deures sinó per donar-los pautes perquè aprenguin a resoldre'ls ells mateixos. I descobrim que l'alegria màxima que pot tenir un nen o nena, de nou o deu anys és comprovar que ell sol ha estat capaç de resoldre un problema matemàtic, o de llegir un petit text sense equivocar-se, o de recitar un poema de la Joana Raspall de memòria davant de tothom... 

No hi ha res que els estimuli tant com demostrar que són capaços de fer allò que no havien fet mai i l'endemà, en arribar a l'aula, el primer que diuen, amb els ulls espurnejant, és que el tutor o la tutora els ha felicitat per haver portat els deures ben fets i ben presentats, cosa que no es donava gairebé mai.

Recordo el cas del Toni, de 9 anys, molt tímid, que no aixecava mai la vista i que no gosava mirar-te a la cara, que no volia sortir a llegir en veu alta davant la resta de companys. Un dia però va aixecar la mà i va demanar que volia llegir un poema de la Joana Raspall. Tots el vàrem mirar ben sorpresos perquè allò no s'havia produït mai. I va sortir i el va llegir amb claredat i naturalitat. Va tornar saltant d'alegria al seu lloc enmig dels aplaudiments de la resta de companys. Pocs dies més tard va tornar a aixecar la mà i va demanar poder sortir però no a llegir sinó a recitar de memòria un segon poema. Va ser la sorpresa de tots plegats. Li vaig demanar per què li agradaven tant els poemes de la Joana Raspall i va contestar: Perquè els entenc. Una resposta que m'ha fet rumiar sempre més. No serà que molts alumnes fracassen perquè no entenen allò que fan? O no entenen el que els diem? O perquè no els transmetem el suficient entusiasme per aprendre?

A PUNTAL, un projecte educatiu que s'aplica a molts centres escolars de Manresa, he pogut comprovar que molts dels alumnes fracassats ho són perquè abans han fracassat altres persones que no han sabut transmetre'ls il•lusió. Han fracassat fins ara perquè ens hem interessat molt poc pels seus estudis, pels seus gustos, per allò que els preocupa. L'escola no sempre està atenta a tractar les emocions dels alumnes. A PUNTAL els demanem molt sovint com estan i com es troben.