Ernest Cauhé i la il·lustradora Marta Falip 
durant la presentació de l’aplicació. Al fons, la il·lustració de l’app 
‘Un món de poesia’ / Fotos: Pol Martínez (Tics mediàtics)
 
Uns 150.000 nens llegeixen cada any els poemes de Joana Raspall, 
presents en gairebé tots els llibres de text. El seu nét, el periodista 
Ernest Cauhé, ha convertit aquests poemes en jocs interactius, a través 
d’una aplicació pensada per a nens d’entre 6 i 11 anys. Perquè es 
compleixi el que va deixar escrit la seva àvia: “Vull deixar amor / 
somnis i paraules / que durin més que jo / al cor dels altres”.
Ernest Cauhé s’ha inspirat en un dels poemes de la seva àvia per 
donar nom a aquesta aplicació, ‘Un món de poesia’ -descarregable per 
iOS i 
Android-,
 que compta amb il·lustracions de Marta Falip i la veu de l’actriu 
Sílvia Bel. Darrere el projecte hi ha el propòsit de convertir la poesia
 en un joc, una eina pensada tant per a les escoles com per a la vida 
familiar. Així, a partir de la 
home es pot accedir a tres àrees
 diferenciades: Animals, Lletres i Natura (aquesta última encara en 
construcció). Hi ha jocs senzills, com els poemes que han perdut 
paraules i on els nens han d’arrossegar fins a la casella en blanc les 
diferents opcions que se li presenten a un costat de la pantalla. O el 
vídeo recitador, en el qual, a manera de 
selfie, es poden 
gravar mentre reciten els poemes que van apareixent a la part superior 
de la pantalla, com si es tractés d’un karaoke. L’enregistrament queda 
guardat al dispositiu i pot ser enviat a través de les xarxes socials o 
per correu electrònic.
Laura Borràs, directora de la Institució dels Lletres Catalanes i 
d’un grup de recerca a la Universitat de Barcelona dedicat al món 
digital i cultural, veu l’aplicació com “una oportunitat que brinden les
 noves tecnologies de recuperar l’activitat de llegir jugant, que estava
 una mica oblidada “.
Joana Raspall / Foto: Jaume Rius
 
Alguna de les opcions de joc s’inspira en la pròpia vida de Joana 
Raspall (Barcelona, 1913-Sant Feliu de Llobregat, 2013), com la que 
consisteix a salvar d’un incendi els llibres d’una biblioteca. La poeta 
va viure aquesta situació durant la guerra civil, amb poc més de vint 
anys d’edat, quan era bibliotecària i va rescatar nombrosos exemplars de
 llibres catalans que estaven a punt de ser destruïts.
La seva passió pels llibres i la llengua va tenir continuïtat al 
llarg de la seva centenària vida. En part, clandestinament, en els anys 
en què el català estava prohibit. Joana Raspall va dedicar aquest temps a
 elaborar fitxes de sinònims que guardava en caixes de sabates. Anys 
després, aquest material es traduiria en tres diccionaris, de sinònims, 
locucions i frases fetes i homònims.
En paral·lel, Joana Raspall es va dedicar a escriure: poemes, prosa i
 obres de teatre. Però els seus textos, per voluntat pròpia, van córrer 
la mateixa sort que els seus treballs com lexicògrafa: anaven 
directament al calaix. No va ser fins molt temps després que es va 
decidir a publicar-los. I va ser en aquests anys, a finals dels noranta i
 en la primera dècada d’aquest segle, quan apareix el gruix de la seva 
obra: gairebé una vintena de llibres de poemes per a nens, mitja dotzena
 de poemes per a adults, contes i obres de teatre. “Una caçadora de 
paraules que va dedicar la seva vida als nens”, la defineix el seu nét.
Sempre va veure la poesia com una eina en l’educació dels sentiments.
 Li agradava estar amb els nens. Va visitar nombroses escoles i moltes 
altres la van visitar a ella en els últims anys, quan li era difícil 
desplaçar-se.
La seva poesia arribava fins ara a les escoles en text imprès, però a
 partir d’aquest moment podrà valer-se també del suport electrònic. És 
només un primer pas d’un projecte que Ernest Cauhé vol portar molt més 
enllà. Va tenir la idea fa dos anys, va aconseguir finançament gràcies a
 un ‘Verkami’ i el suport d’institucions i fundacions com Catalunya 
Cultura. “Va ser la primera persona que ens va venir a veure. El temps 
se li acabava. ‘Necessites un soci tecnològic’, li vam dir. I ho vam 
aconseguir”, recorda la directora de la Fundació, Gemma Sendra.
Ara Ernest Cauhé ja prepara una sèrie d’animació i la traducció a 
l’anglès. “És una idea petita però replicable, que es pot traslladar a 
altres autors”, sosté. “No és literatura digital però tampoc és 
literatura digitalitzada. És un intermedi, una aplicació de lectura, 
però també d’aprenentatge “, resumeix Laura Borràs.