Hi repassa la seva obra lexicogràfica i la contribució ingent al teatre i la poesia adreçats als infants i destaca la qualitat dels seus poemes més personals: els haikús d'Arpegis -joies del do d'observació de la vida, de sensibilitat generosa i domini del llenguatge-, o els poemes de Jardí vivent -de veu alhora vigorosa i delicada, honesta i profunda...- amb què Joana Raspall "es va tornant una poeta immensa".
"Celebrem-la, llegim-la", ens diu Duarte.
I tant!
Una abraçada,
eixam
Imma, he posat al meu bloc el poema invitació amb el dibuix que tu hi tens, no vaig pensar a demanar-te si ho podia fer...Si hi ha algun problema digam-ho si us plau!
ResponEliminaPetonets.