El segador

El camp és granat
la falç esmolada;
l'ortiga  amb el blat
puja barrejada.

¿Com farem la sega
per tenir bon gra?

¡Què n´és, d'insegura,
la falç, a la mà!

Joana Raspall

(Batecs de paraules)

DES-ÉSSER

Des-ésser en la mort és existir
encara en el record, en l’espai lliure
que un dia al clos del temps vàrem omplir,
i en aquells mots que vàrem dir o escriure.

Si hem espargit amor tot el camí
per fer que el malaurat pugui somriure
i l’esclau trobi lliure el seu destí,
des-ésser en la mort, és sobreviure.

Vida més gran que l’existir no-nat,
-llavors que tot es pren de la natura
amb una inconscient voracitat-,

car, per damunt de temps i oblit, perdura
d’allò que som, només el que hem donat
del nostre cor, fer presentalla pura.

Joana Raspall

foto: Imma Cauhé ( a la ràdio entrevista)

Corpus

En els anys 60 es van fer altars a alguns carrers de Sant Feliu per on passava la procesó de Corpus. 

La Joana Raspall fent els últims retocs.

Fragment de:
Qui pugués escapar...
.../
El lloc més allunyat de tota cosa
és el centre mateix del nostre esser,
d'on els altres augmenten la distància
amb llur indiferència encruelida.

Al clos entenebrit se sent ceguesa
si es conegué la llum i se l'enyora;
se sent la soledat quan es conserva
l'emprenta d'un amor que acompanyava.

1983 Joana Raspall (Batec de paraules)

CASES MODERNISTES

Aquesta façana no és la que hi ha a la casa, al balcó hi ha sols dos portes no quatre 

com en aquest dibuix i a baix igual, sobre una finestra, a l'altra costat sola havia la

 finestra de dalt, més tard es va fer la porta, hi hi han unes finestretes petites. A més hi 

ha taulada i hi havia terrat, això devia ser un esbós, perquè no es sembla gaire a la 

casa tal i com es va fer.
.....................................................

Arxiu Comarcal Baix Llobregat 

SECRETS DE SANT FELIU DE LLOBREGAT: ALMANAC AMB IMATGES I INFORMACIÓ DE LES CASES MODERNISTES QUE VA CONÈIXER LA SENYORA RASPALL

Amb aquest títol els alumnes de 5è i 6è d'EP del Col•legi Mare de Déu de la Mercè han fet un itinerari urbà per la ciutat. Set grups d'alumnes han vingut a buscar informació a l'Arxiu. En total avui passaran per l'Arxiu més de 90 alumnes, entre les 12 i les 14 h. L'objectiu és conèixer l'Arxiu i aconseguir informació per contestar un petit qüestionari. Les preguntes són les següents:
1. Què guarden a l'Arxiu?
2. Quins espais de l'Arxiu hem visitat?
3. Quin document relacionat amb les cases modernistes i la senyora Joana Raspall ens han ensenyat?
4. Quin és el document més antic que té l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat?
5. De quin segle és?
6. On el van trobar?
Al final, el personal de l'Arxiu els ha lliurat un cromo amb una reproducció del plànol de la casa de Joana Raspall que data de 1915. Aquí veieu alguna imatge d'algun dels grups i una reproducció del plànol. També podreu veure els quaderns que porten per fer la ruta

Algú dels que heu vingut podeu contestar alguna d'aquestes preguntes?

Aquí queda el repte!!! Els que volgueu, ho podeu fer.

Ver traducción

Treball incansable sobre la Joana Raspall

Arxiu Comarcal Baix Llobregat agregó 2 fotos nuevas.

3 h · 

Avui hem tingut la visita dels alumnes de 3r. d'ESO del Col·legi de la Mare de Déu de la Mercè, han vingut a l'Arxiu per preparar l'itinerari urbà que estan fent sobre la vida de Joana Raspall basat en els espais on va viure i en els document de l'Arxiu

Ver traducción

Me gustaMe gusta ·  · Compartir · 7

Manuscrit de Joana Raspall

L'Arxiu ens dona a conèixer aquesta acte de dues reunions de mestres, segurament la primera i la segona, que es va fer a Sant Feliu, per començar a fer classes de català. Son de l'any 1976. Així ella veia d'immersió.
Segur n'hi ha més de manuscrits, d'actes de la associació de veïns i del llibre de trobades del Martí Dot, del Centre Parroquial....

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
UN DOCUMENT INÈDIT DE JOANA RASPALL FET AL COL·LEGI MARE DE DÉU DE LA MERCÈ
Joana Raspall va jugar un paper especial en la recuperació de l'ensenyament del català a les escoles, ella va ajudar els primers mestres que feien les classes de català: Jordi San José, Agustí Vilar. 
i Jordi Giol. Avui us mostrem un document inèdit manuscrit de la pròpia Joana Raspall en el qual pren acta d'una reunió que es va fer al Col·legi de la Mare de Déu de la Mercè per tractar sobre les classes de català. Aquí el teniu.

Avui parlant de Vinyoli, l'Agusti Vilar ha explicat que la Joana li havia relatat que havia anat caminant des de Sant Feliu a Barcelona a la presentació del seu llibre (de Vinyoli), ja que per por als atacs dels avions no funcionaven els transports public. 

Mor el compositor que va dedicar una sardana a la Joana

 Tomás Gil Membrado, ha mort avui als 99 anys, Creu de Sant Jordi i compositor de sardanes, l'any passat va composar la sardana dedicada a Joana Raspall, que ella va delmanar portes el títos "LES ROSES".
Descansi amb pau.

TV3

Com es va fer L'entrevista a TOMÀS GIL I MEMBRADO

Tomàs Gil i Membrado és un dels compositors que més ha contribuït a fer sardanisme: Per una banda, escrivint una obra de més de 560 sardanes, la majoria de les quals estan dedicades a diferents persones i entitats del món de la sardana. Per altra banda, assistint i colaborant en les diferents convocatòries sardanistes que es fan arreu, corenat l'amistat i la comunicació amb vertadera passió. SARDANA va pensar que el personatge tenia, a més de l'interès artístic, un interès humà de primer ordre. L'especial es va plantejar com una entrevista en què s'alternaven tres eixos de continguts: a) per una banda, la seva vida, des del seu naixament a Horta de Sant Joan, recordant les jotes que ballava durant la seva infantesa al poble, les sardanes que sa mare li cantava com a cançons de bressol, els primers estudis de música i la feina a pagès, l'aprenentatge de l'ofici de sastre, la guerra civil i els deu anys de presó, i la seva instal.lació definitiva a Barcelona, on va participar activament en la vida del sardanisme resistent de la postguerra amb formacions com la Cobla Barcelona, fins a arribar a la seva implicació més plena amb el sardanisme d'avui. b) un segon eix conductor va ser el paisatge del seu poble nadiu, Horta de Sant Joan. La Bellesa indiscutible de l'entorn natural ens permetia una aproximació a la bellesa oberta i panteista que embolcalla la sensibilitat humana i artística de l'autor, com ell mateix va declarar en entrevistes prèvies. c) La seva obra. Es tractava de lligar els tres eixos de continguts. En converses prèvies amb el compositor va sorgir la idea d'escriure una sardana expressament per a aquest reportatge en què l'autor narrés en clau musical les diferents etapes vitals. En Tomàs la va enllestir en una setmana i plegats la van batejar amb el nom de "Viatge".

Així, el reportatge comença presentant el compositor a casa seva, disposant-se a escriure una sardana biogràfica, un viatge per la seva vida en diferents episodis musicals. A mesura que ell va evocant les diferents etapes vitals per mitjà de la música, que sentim en fragments significatius d'uns setze compassos cadascun, la conversa entre el compositor i el conductor de l'entrevista, en Jordi Lara, serveix per aprofundir en els diferents aspectes. El marc de l'entrevista està íntimament relacionat amb els episodis tractats: a la plaça del poble on ballava les jotes d'infant, a la mateixa cambra on va néixer, davant els camps que ell va treballar, etc. Teníem molt clar que volíem acabar el reportage amb l'audició de la sardana sencera. Així, vam acordar cloure-ho amb les imatges de la pujada a un lloc emblemàtic en la vida de Tomàs Gil i Membrado: el Montsacre, el cim que domina tota la Terra Alta. La pujada al Montsacre va ser tota una aventura. Un veí del poble es va oferir a acompanyar-nos amb el seu quatre per quatre per uns camins que, per desconeguts, podien ser perillosos. Volíem enregistrar la pujada d'en Tomàs al cim en el moment que el sol es pon. Vam sortir a les 6 tocades del poble i ens vam començar a enfilar. En un moment determinat, el camí, que serpentejava pel faldar de la muntanya, es va fer tan estret que vam haver de deixar la furgoneta de la tele i pujar amb l'equip indispensable al land rover. En alguns llocs, el camí s'estrenyia tant que calia maniobrar per poder fer el revolt. Nombroses manades de cabres salvatges van passar per davant nostre. Quan vam arribar a dalt, ja fosquejava, el sol s'estava ponent a marxes forçades. El vent bufava que tombava, i en Tomàs va assegurar que mai no hi havia pujat amb aquell vent. Així que només vam poder enregistrar alguns planos, i encara, l'operdor de càmera va haver de treballar pràcticament estirat damunt de la càmera i subjectat per altres membres de l'equip, ja que, a frec del precipici, el vent era fortíssim i tant ell com la càmera es movien. En Tomàs, tot i la seva avançada edat, va demostrar que estava en bona forma i va recórrer dos cops el tret final fins al cim per tal de repetir una presa que el vent feia molt difícil d'enregistrar. La baixada va ser el més esparverador. Ja era negra nit i, als revolts, calia treure el nas del cotxe  a plom sobre l'espadat. No cal dir que la baixada es va fer en un silenci sepulcral: ningú, ni el mateix Tomàs, tenia esma de parlar. Els plaons enregistrats, tanmateix, com es pot comprovar, valen prou la pena. El programa especial dedicat a Tomàs Gil i Membrado es va emetre per primera vegada el 30 de maig de 1998.

Twiters del 14 maig 2013

Fa poc més d'un any, es va fer una jornada Joana Raspall en el Twiter, aqui es pot veure el resultat:
https://twitter.com/search?f=realtime&q=%23jornadaraspall&src=hash

XXXVI Premis Baldiri i Reixach

Que jo sàpiga aquest any han guanyat un dels premis d'aquesta institució dos escoles que han realitzat els seu treball a partie del llegat de la Joana Raspall.
Felicitats per la feina i ràcies per l'ispiració en l'obra de la Joana.
XXXVI Premis Baldiri i Reixach

MÚSICA

Omplim l'escola de música i de poesia.

Alumnes d'iniciació i de nivell avançat de l'escola municipal de música Escola Municipal de Música Robert Gerhard de Valls. Treball tutoritzat per la professora Rosabel Bofarull.

----------------------

Escola Salvador Espriu de Sant Feliu de LLobrgat

Joana Raspall a Espurna

Revisant treballs fets per escoles l'any del centenari de Joana Raspall, hi he trobat 

coses molt valuoses que poden servir a moltes altres, avui he triat un gran treball 

que han realitzat alumnes de 6è de primària i han penjat a internet perquè tothom 

en pugui gaudir i pugui fer ús de la seva feina, ja sigui com a model o com estudi

de poemes, llenguatge...

Em refereixo a la feina feta per l'escola Francesc Aldea de Terrassa, ells ens expliquen 

així el projecte:

El projecte, metodològicament i didàcticament, parteix de l’enfocament que formula Camps (2003)
 a l’hora de programar projectes de llengua. En el nostre cas, partim de la literatura a través d’una 
“proposta de producció oral i escrita amb una intenció comunicativa concreta(…) La concreció 
verbalitzada de què i per a qui es llegirà i s’escriurà, així com què s’aprendrà amb això” (Colomer,
 2005).

Ens va semblar que un catàleg era un producte útil per a la comunitat que contribuïa a commemorar
’any del centenari de l’autora a través d’una classificació poètica accessible a la web. També 
crèiem que era una manera efectiva d’activar l’aprenentatge sobre el gènere poètic. Haver de
 classificar poemes per construir un catàleg (gairebé base de dades) on els usuaris hi puguin 
cercar segons diferents criteris feia que els infants analitzessin els poemes tenint present sempre
 unes categories que ells mateixos havien decidit i portava a la comprensió dels textos perquè 
calia cercar-ne el sentit amagat (els enigmes) per tal de poder-lo explicar al públic receptor del 
catàleg.

CATÀLEG VIRTUAL DE POEMES DE LA JOANA RASPALL

Dimarts, 2 Juliol, 2013

Lara Reyes

Us enviem el nostre catàleg virtual de la Joana Raspall que hem estat fent durant tot l’any. Veureu que 
podeu buscar els poemes de la nostra estima poetessa a partir de diferents elements de cerca: llenguatge,
enigmes, rima, ritme, protagonistes i tipologia textual.

Ja ho veureu al catàleg, però us volem avançar un aspecte a destacar. Hem descobert que pot ser que un 
poema tingui de protagonista dues mandarines, però en realitat pot estar parlant de l’amistat, la venjança,
la rivalitat... Aquesta intencionalitat que vol transmetre l’autora l’hem anomenat enigma. Per això el títol 
del nostre projecte i del catàleg: Els enigmes en la poesia de Joana Raspall.

http://blocs.xtec.cat/poemescescaldea/

Cliqueu a la fotografia i entreu a aquest treball "catàleg" tan ben aconseguit.

Rosa Joana i les 7 magnífiques

Per segon any a Sant Feliu s'han reunit les 10 escoles de la ciutat, públiques i privades, alumnes de 3r i 4t EGB amb un total de 320 i tots junts han cantat la cantata: Rosa Joana i les 7 magnífiques,  musicalment la han interpretat l'Escola Municipal de Música i els col·lectius Dones amb Veu i Fora de Text han narrat el conte. Hi ha col·labora també el Casal de la Gent Gran, confeccionant una rosa que han lluit tots els participants.

L'AMPA de l'escola de música venia el llibre que inclou el CD i les partitures.

foto Imma Cauhé

foto Jordi San José

Rosa Joana Raspall

La 56a Exposició Nacional de Roses es dedica al vincle entre les roses i les cultures del món

Dissabte al migdia es presentarà la Rosa Joana Raspall

Enguany es presentaran dues varietats de roses. Dissabte, a les 12 del migdia, Roses Dot i 

l'Associació Amics de les Roses de Sant Feliu faran la presentació de la rosa Joana Raspall, 

dedicada a la poetessa i escriptora santfeliuenca que va morir al desembre de 2013 als 100 

anys d'edat, i també la rosa Òmnium Cultural. 

(tret de Fetasantfeliu)

Rosa Joana Raspall, batejada el dia 10 de maig del 2014

Feta pels nets i besnets de Pere Dot, "Victor, Pere, Jordi Dot" el roselista de Sant Feliu.

La Rosa Omnium cultural presentada el mateix dia és aquesta:

 

Catalonia / Diana‏@CatalanVoices

A poetic moment in the middle of the day ;-) @JoanaRaspall #Catalan #Poetry pic.twitter.com/ggMc996mJX

•  Responder 
•  Retwittear 
•  Favorito 

Autisme, poetes

La revista Projecte , en el Nº 2 del mes de maig de 2014 fa esmena del poema que la Joana Raspall va cedir pel llibre.

També hi ha el relat que jo he escrit parlant de la meva experiència amb la convivència amb l'Elena. Una noia de 24 anys que pateix d'aquest símptoma.

https://app.box.com/s/t4owskqsp2jcwc5okfon

ELENA

Avui l’Elena plora a la seva manera al saber que la seva avia ha caigut, ella s’expressa diferent, els autistes viuen en un altre món, estan tancats en si mateixos però tenen ganes de comunicar-se i els importa el món que els envolta, però tenen un codi diferent per expressar-se.

Quan em veu, em reconeix, riu i a la seva manera em crida i em demana que m’apropi i l’acompanyi a donar un passeig.

L’Elena ha estat i serà sempre el centre de la família, ja té més de vint anys, és i serà sempre una innocent criatura dependent tota la vida.

Quan era menuda ja es notava que les seves reaccions no eren com la d’altres infants de la seva edat, no somreia quan l’acaronaves i la seva mirada la tenia perduda a un horitzó que qui sap què hi buscava, quant els altres infants ja caminen sols i barbotegen mots, més o menys clars, ella tant sols emetia alguns sons guturals i tenia dificultat en aguantar-se sobre les seves dèbils cametes.

La seva dèria és passar llargues estones, des de fa anys, donant voltes a uns palets embolicats que porta sempre sobre i els guarda com un bell tresor en una bossa. De tant en tant vol renovar-ne i n’agafa uns de nous i els enrotlla amb paper de caramel preferentment, i el referma amb cinta adhesiva. Aquest és el seu afer distintiu.

Amb el pas del temps la situació no millorava, era evident que estava afectada d’autisme, des del moment del diagnòstic, la vida dels pares, el germà, els avis, els oncles... ha estat al voltant d’ella, sempre pendents d’ella i els seus minses avenços.

Una vida senzilla la de l’Elena que fa que la vida de molts d’altres, les dels familiars, es converteixen en vides complicades estan sempre pendents de la seva evolució i estat.

La família, un cop conscients del problema, va haver de canviar de domicili i anar a viure a la ciutat, ja que en el poblet que vivia no es podia trobar l’atenció de metges, educadors, psicoterapeutes... necessaris per atendre correctament aquesta curiosa diferència.

Durant la seva vida, el pare, el germà i familiars, la mare sobretot, han adaptat la seva vida a la vida de l’Elena, s’han dedicat a entendre-la, a comunicar-s’hi, a cuidar-la i a educar-la (dins el que és possible) no sent mai una tasca fàcil.

Després de tots aquests anys, la noia ha crescut i la comunicació amb el món que l’envolta és molt especial. El seu vocabulari consta de molt poques paraules i alguna gesticulació concreta però poc precisa. Si no la coneixes bé, és molt difícil poder entendre-la.

La mare, després d’observar-la i tractar-la tants anys s’ha fet tan còmplice d’ella que la entén a la perfecció, fins el punt de poder endevinar el que li passa quan alguna malaltia l’ataca, ja que la noia no expressa dolor i no sap senyalar quina part del cos li fa mal.

Ara no és com quan era petita quan els avis podien ajudar, a agafar-la, a entretenir-la. Els avis ja no estan aquí i les àvies ja superen la vuitantena d’anys, ja no poden valdre’s ni per elles mateixes.

L’Elena mesura quasi metre setanta d’alçada, és prima i nerviosa i amb poc control de moviments, que són ràpids i inconnexos, pel que en algun d’ells pot fer un mal pas que la portin a trencar-se alguna cama o algun altre os del cos, o pugui malmetre algun objecte que trobi al seu abast.

Cada tarda la seva mare surt a passejar amb ella agafada de la ma, camina una estona i quan l’Elena es cansa l’asseu a la cadira de rodes. Quan en aquests passejos la noia veu algú conegut, des de lluny ja fa senyals per saludar-lo i a la seva manera l’invita a que vagi amb elles.

Jo les he acompanyat algunes vegades. Quant ens trobem m’agafa fort de la mà i sempre em fa la broma de descordar-me el cordó de la bamba i es posa a riure, jo li torno la broma com si m’enfadés i li descordo el bercor de les seves, ella fa senyals de que li torni a cordar. És el nostre joc i la nostra comunicació distintiva, amb altres els demana aigua, o els descorda un botó...

L’Elena és una noia feliç, és i es sent estimada, la seva família també ho és a pesar d’haver-se convertit en el seu àngel de la guarda, per tot el temps de la seva vida, ja que és necessari que no la perdin mai de vista.

Ella viu dins el seu món fantàstic, on tot i tots els que la rodegen són peces de l’univers on ella és el centre.

Exposició de Roses 2014

Un any més recordem a la Joana en la seva relació amb les Roses. Ella parla, entre altres, en aquest VÍDEO, del roserista més internacional: Pere Dot ide la vinculació a la ciutat.

BTV  PROGRAMES A LA CARTA - DOC'S

19.04.2014

Desplegar

Sant Feliu de Llobregat és la ciutat de les roses. El principal artífex d'aquesta identitat santfeliuenca va ser el roserista Pere Dot. Aquesta pel·lícula documental explica, a través de més de 40 entrevistes, l'origen d'aquesta tradició.

Nou llibre: Rosa Joana i les set magnífiques

Fet a Sant Feliu

La cantata per recordar Joana Raspall Coincidint amb la Diada de Sant Jordi, ahir es va posar a la venda el llibre de la cantata "Rosa Joana i les set magnífiques" que inclou el CD amb la gravació de les cançons basades en poemes de la Joana Raspall i interpretades per alumnes de l'Escola Municipal de Música de Sant Feliu. El preu és de 12 euros.

El llibre es va poder comprar ahir a les parades de la fira de Sant Jordi de les AMPA, ara es pot trobar a les llibreries de Sant Feliu i també es podrà comprar a la Fira Comercial i Industrial de les Festes de Primavera, d'aquí a 15 dies. L'obra inclou el text de la cantata de l'escriptor Miquel Desclot, gran coneixedor de l'obra de Joana Raspall. La música de la cantata va a càrrec de Joan Josep Blay, professor de l'Escola Municipal de Música de Sant Feliu. I les veus que interpreten les roses que prenen vida en la cantata són del grup local Dones amb Veu. El llibre també inclou les partitures de les cançons.

CyBee promocionen Joana Raspall

• Ràdio Televisió Cardedeu. Reportatge (04/05/2014): Concert de CyBee a El Tarambana
• Ràdio Silenci (La Garriga). Sona en català (02/05/2014): Entrevista al grup CyBee que toquen al Tarambana (22′)
• Tv3. InfoK (24/04/2014): CyBee i la coral TicTac enregistren la cançó “Endavant!”, poema de Joana Raspall
• Catalunya Ràdio. El Matí de CR (23/04/2014): CyBee musica Joana Raspall per Sant Jordi (18.37′)
• ETV. Informatiu comarcal (23/04/2014): Per Sant Jordi: una rosa, un poema i CyBee.
• Elbaix.cat. Notícia (23/04/2014): CyBee amb la seva versió Endavant! per Sant Jordi
• Ràdio Sabadell. Tarda de Ràdio (23/04/2014): CyBee a Ràdio Sabadell per Sant Jordi
• Ràdio Sant Feliu. El Mirall (23/04/2014): CyBee ens visita per Sant Jordi
• Tv3. Telenotícies Comarques, Barcelona  (22/04/2014): CyBee musica Joana Raspall (18.40′)
• Catalunya Ràdio. La Tribu (22/04/2014): La cançó de La Tribu, Endavant! de CyBee.
• Enderrock. Reportatge (22/04/2014): Cançons i poemes per Sant Jordi
• Ràdio Badalona: Xtrems (22/04/2014): Entrevistem als CyBee – Sant Jordi 2014
• FetaSantFeliu: Notícia (21/04/2014): CyBee presenta la musica un poema de Joana Raspall, Endavant!
• La Vanguàrdia Digital. Notícia (19/04/2014): CyBee, el seu disc debut i la versió del poema Endavant! de Joana Raspall.
• Catalunya Ràdio. Això No Té Nom (18/04/2014): CyBee presenta en directe el poema que han musicat de la Joana Raspall.  (41.40′)
• Tv3. Zona zàping (11/04/2014): SOM a zona zàping (5.45′)
• El Punt Avui. Suplement Cultura (11/04/2014): CyBee musicant Joana Raspall
• Catalunya Ràdio. El Matí de CatRàdio (09/04/2014): “El nostre estil es pot catelogar de roquefolk”
• Elbaix.cat. Notícia (04/04/2014): El grup CyBee grava una versió musicada d’un poema de Joana Raspall
• FetaSantFeliu. Notícia (04/04/2014): CyBee musica el poema “Endavant!” de Joana Raspall

Etv  xip/tv

Els CyBee venen roses a Sant Feliu

Informatiu Comarcal

El grup català de moda, CyBee han tingut l'original idea de muntar una parada de roses a la plaça de la Vila de Sant Feliu, el seu municpi natal. Entre acte i acte han volgut fer una parada per recaptar diners venent roses i de pas donar-se a conèixer una mica més.
Amb una rosa els CyBee et regalaven un CD amb la cancó "Endavant", un poema de Joana Raspall versionat pel grup qui ha volgut retre aquest homenatge a la poeta de Sant Feliu, un referent per a tots ells.
A més, el grup ha cantat la cançó en directe per a tothom qui s'hi acostava, fet que ha aplegat a molts curiosos que han volgut sentir com sonen els CyBee de ben a prop.

• Cybee 
• sant feliu de llobregat 
• sant jordi