divendres, 22 de gener del 2016

Innova amb App Joana Raspall

Trobat a Twitter.

18 ene.
L'app "Un món de poesia" lliçó inaugural de l'edició 2016 
  1. Demà a les 18h acte d'inaguració al C.C. Les Tovalloles amb l'intervenció de Us ho perdreu??

Carrer Barcelona: Joana raspall

Al blog carrer Barcelona, (http://emboscall.com/carrerbarcelona/raspall.html ) de Carlos Vitale tradueix un poema de la Joana aquest prop pasat 15 de gener.

PAUSA
Cor meu, reposa,
i deixa que el silenci
als sentits torni
el nom de cada cosa.
Vull dir “rosa” a la rosa.

traducció:
PAUSA
Corazón mío, reposa,
y deja que el silencio
a los sentidos retorne
el nombre de cada cosa.
Quiero llamar "rosa" a la rosa.






 Carlos Vitale 
 Foto: © Francesc Fernández
Carlos Vitale (Buenos Aires, 1953) es Licenciado en Filología hispánica y Filología italiana. Ha publicadoUnidad de lugar (Candaya, Barcelona, 2004), Descortesía del suicida (Candaya, Barcelona, 2008), Cuaderno de l'Escala / Quadern de l'Escala (fotografías de Jaume Salvat, ilustraciones de Marc Vicens y prólogo de Carles Duarte, Vitel·la, Bellcaire d'Empordà, 2013), Fuera de casa (La Garúa, Barcelona, 2014) y El poeta más crítico y otros poetas italianos (emboscall, Barcelona, 2014). Asimismo ha traducido numerosos libros de poetas italianos y catalanes: Dino Campana (Premio de Traducción “Ultimo Novecento”, 1986), Eugenio Montale (Premio de Traducción “Ángel Crespo”, 2006), Giuseppe Ungaretti, Gerardo Vacana, Sergio Corazzini (Premio de Traducción del Ministerio Italiano de Relaciones Exteriores, 2003), Amerigo Iannacone, Libero De Libero, Umberto Saba (Premio de Traducción “Val di Comino”, 2004), Giuseppe Napolitano, Sandro Penna, Joan Vinyoli, Antoni Clapés, Joan Brossa, Josep-Ramon Bach, etc. Ha participado en festivales, lecturas y encuentros de poesía en Argentina, España, Venezuela, Armenia, Italia, Suiza, Rumania, Estonia, Grecia, Bulgaria y Francia. Reside en Barcelona desde 1981.

dimarts, 12 de gener del 2016


Sílvia Morilla ‏@sibilamorilla 4 hHace 4 horas I avui per l'amistat!

Enlace permanente de imagen incrustada

El diari de l'educació



El món de poesia de Joana Raspall arriba a l’univers digital

Una aplicació pensada per a nens d'entre 6 i 11 anys converteix els poemes en jocs interactius

Juanjo Caballero
 
 
Cahué i la il•lustradora Marta Falip durant la presentació de l'aplicació. Al fons, la il·lustració de l'app 'Un món de poesia' / Fotos: Pol Martínez (Tics mediàtics)
Ernest Cauhé i la il·lustradora Marta Falip durant la presentació de l’aplicació. Al fons, la il·lustració de l’app ‘Un món de poesia’ / Fotos: Pol Martínez (Tics mediàtics)
Uns 150.000 nens llegeixen cada any els poemes de Joana Raspall, presents en gairebé tots els llibres de text. El seu nét, el periodista Ernest Cauhé, ha convertit aquests poemes en jocs interactius, a través d’una aplicació pensada per a nens d’entre 6 i 11 anys. Perquè es compleixi el que va deixar escrit la seva àvia: “Vull deixar amor / somnis i paraules / que durin més que jo / al cor dels altres”.
Ernest Cauhé s’ha inspirat en un dels poemes de la seva àvia per donar nom a aquesta aplicació, ‘Un món de poesia’ -descarregable per iOS i Android-, que compta amb il·lustracions de Marta Falip i la veu de l’actriu Sílvia Bel. Darrere el projecte hi ha el propòsit de convertir la poesia en un joc, una eina pensada tant per a les escoles com per a la vida familiar. Així, a partir de la home es pot accedir a tres àrees diferenciades: Animals, Lletres i Natura (aquesta última encara en construcció). Hi ha jocs senzills, com els poemes que han perdut paraules i on els nens han d’arrossegar fins a la casella en blanc les diferents opcions que se li presenten a un costat de la pantalla. O el vídeo recitador, en el qual, a manera de selfie, es poden gravar mentre reciten els poemes que van apareixent a la part superior de la pantalla, com si es tractés d’un karaoke. L’enregistrament queda guardat al dispositiu i pot ser enviat a través de les xarxes socials o per correu electrònic.
Laura Borràs, directora de la Institució dels Lletres Catalanes i d’un grup de recerca a la Universitat de Barcelona dedicat al món digital i cultural, veu l’aplicació com “una oportunitat que brinden les noves tecnologies de recuperar l’activitat de llegir jugant, que estava una mica oblidada “.
Joana Raspall / Foto: Jaume Rius
Joana Raspall / Foto: Jaume Rius
Alguna de les opcions de joc s’inspira en la pròpia vida de Joana Raspall (Barcelona, 1913-Sant Feliu de Llobregat, 2013), com la que consisteix a salvar d’un incendi els llibres d’una biblioteca. La poeta va viure aquesta situació durant la guerra civil, amb poc més de vint anys d’edat, quan era bibliotecària i va rescatar nombrosos exemplars de llibres catalans que estaven a punt de ser destruïts.
La seva passió pels llibres i la llengua va tenir continuïtat al llarg de la seva centenària vida. En part, clandestinament, en els anys en què el català estava prohibit. Joana Raspall va dedicar aquest temps a elaborar fitxes de sinònims que guardava en caixes de sabates. Anys després, aquest material es traduiria en tres diccionaris, de sinònims, locucions i frases fetes i homònims.
En paral·lel, Joana Raspall es va dedicar a escriure: poemes, prosa i obres de teatre. Però els seus textos, per voluntat pròpia, van córrer la mateixa sort que els seus treballs com lexicògrafa: anaven directament al calaix. No va ser fins molt temps després que es va decidir a publicar-los. I va ser en aquests anys, a finals dels noranta i en la primera dècada d’aquest segle, quan apareix el gruix de la seva obra: gairebé una vintena de llibres de poemes per a nens, mitja dotzena de poemes per a adults, contes i obres de teatre. “Una caçadora de paraules que va dedicar la seva vida als nens”, la defineix el seu nét.
Sempre va veure la poesia com una eina en l’educació dels sentiments. Li agradava estar amb els nens. Va visitar nombroses escoles i moltes altres la van visitar a ella en els últims anys, quan li era difícil desplaçar-se.
La seva poesia arribava fins ara a les escoles en text imprès, però a partir d’aquest moment podrà valer-se també del suport electrònic. És només un primer pas d’un projecte que Ernest Cauhé vol portar molt més enllà. Va tenir la idea fa dos anys, va aconseguir finançament gràcies a un ‘Verkami’ i el suport d’institucions i fundacions com Catalunya Cultura. “Va ser la primera persona que ens va venir a veure. El temps se li acabava. ‘Necessites un soci tecnològic’, li vam dir. I ho vam aconseguir”, recorda la directora de la Fundació, Gemma Sendra.
Ara Ernest Cauhé ja prepara una sèrie d’animació i la traducció a l’anglès. “És una idea petita però replicable, que es pot traslladar a altres autors”, sosté. “No és literatura digital però tampoc és literatura digitalitzada. És un intermedi, una aplicació de lectura, però també d’aprenentatge “, resumeix Laura Borràs.